Una gran part de la població està patint de manera directa la crisi econòmica i les conseqüents polítiques de retallades. Però, a més, sovint, aquest grup de persones s’estan sentint desemparades per l’esquerra ja que creuen que no s’estan oferint solucions progressistes. És per aquest motiu que la penúltima jornada de la UPEC s’ha dedicat a ‘Els diners’, per poder articular vies que fugin de les propostes neoliberals i per bastir una alternativa real.
Així, a la conferència ‘Famílies hipotecades i desnonades: qui paga la festa?’ hi han intervingut la impulsora de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca Ada Colau, l’advocada Dolors Clavell i l’advocat Martí Batllori. Colau ha denunciat taxativament les subhastes d’execucions hipotecàries ja que “encara que l’afectat vulgui, econòmicament no se’n podrà sortir mai perquè entrarà a la llista de morosos i tindrà moltes dificultats per trobar feina o per llogar un pis”. L’activista també ha parlat de la paradoxa “que ciutadans es quedin sense vivenda i que els bancs acumulin milers de pisos buits”. Finalment, ha recalcat que en el moment que s’estava gestant la bombolla “l’administració tampoc proporcionava habitatges protegits de lloguer, sinó de compra, i per tant, la potenciava”.
En la mateixa línia s’ha mostrat Clavell que ha lamentat que “sempre es pagarà el màxim per habitatge tot i que baixi l’interès” i ha criticat “la passivitat dels mitjans de comunicació en plena bombolla i la poca capacitat del poder polític de plantar cara”. Alhora, Batllori s’ha exclamat del fet que a “qualsevol país civilitzat, quan algú té deutes explica al jutjat que no pot pagar, i quan salda el que deu, se li extingeix el deute”, i per això ha afegit que “el paradís de les entitats financeres és Espanya”. L’advocat ha instat a la “desobediència civil”, ja que, segons ell “és una obligació que la ciutadania no acati aquesta llei” i ha recordat que “el dret a la resistència és un deure en un moment com l’actual”.
D’altra banda, a la conferència “Què n’hem de fer de les caixes” protagonitzada pel professor emèrit de la UAB Antoni Serra Ramoneda, pel doctor en ciències empresarials per la UB Anton Gasol i pel membre del Consell d’Administració de Catalunya Caixa Jordi Garcia. Serra Ramoneda ha fet un repàs històric de les caixes i ha recordat que anteriorment “formaven part del patriotisme català i ajudaven les localitats i el territori” i ha assegurat que ara, s’han convertit en una eina merament comercial”. El professor, finalment, ha sentenciat que “les caixes estan desaparegudes” i ha desmentit el fet “que n’hi hagi massa perquè a Alemanya se’n troben 431”.
Garcia, en la mateixa línia, ha denotat que “avui en dia es té la sensació que una caixa és un banc, però quan sigui així de veritat, és convertirà en un una mera gestora”. A més, ha assegurat que per l’índex de solvència que es demana “només tres caixes podran exercir i ha criticat que les altres “no poden lluitar amb una mà lligada a l’esquena perquè així és com es fa mal al país i a l’economia”. Gasol, en canvi, ha denunciat que “ja es palpava des de fa temps que interessava que les caixes desapareguessin, i la mostra és que abans n’hi havia 45 i ara n’hi ha 15”. El doctor ha recordat, també, que la democràcia potser es convertirà en una junta d’accionistes”.
A la jornada dedicada a l’economia també s’ha parlat del ‘Nou mapa bancari: qui podrà obrir l’aixeta del crèdit?” i la conferència l’han protagonitzat la directora territorial de Triodos Bank a Catalunya i Balears, Isabel Sánchez, el professor del Departament de Teoria Econòmica de la UB Agustí Colom i el gerent de l’Organisme de Gestió i Recaptació de Tributs de la Diputació de Barcelona, Miquel Salazar. Colom ha assegurat que la crisi “no és només financera, sinó de model, per tant, la sortida no pot ser repetir el que s’ha fet fins ara” i ha denunciat que “els governs han donat enormes quantitats d’ajudes als bancs, i els ciutadans estan pagant aquests ajuts”. A més, ha alertat que l’Estat Espanyol es troba en un bucle perquè “si no es recupera l’economia no es recuperarà el crèdit, i s’ha de recuperar el crèdit per recuperar l’economia”.
Alhora, la dirigent de la banca ètica ha reivindicat la necessitat que les entitats financeres tinguin una “rendibilitat econòmica, social i mediambiental” i ha assegurat que la població pot tenir molt poder d’influència perquè “les tendències dels consumidors fan que les empreses canviïn”. “Per Grècia potser hi ha un plan b però pel planeta no” ha afegit. Alhora, Salazar ha denunciat la “passivitat de la societat” i ha sentenciat que a “l’esquerra no l’hauria de repugnar tenir cultura financera ni tampoc parlar de capital”. El gerent també ha expressat que “cal començar a pensar que calen cooperatives de crèdit” i així es podrà garantir que “els diners no estiguin en mans de mercats especulatius”.
Taula: Nou mapa bancari: qui podrà obrir l'aixeta del crèdit?
Taula: Famílies hipotecades i desnonades: qui paga la festa?
Taula: Què n'hem de fer, de les caixes?
