La UPEC ha finalitzat les VII jornades amb la presència del President de la Comissió d’Economia i Hisenda al Congrés, Antonio Gutiérrez Vegara i atorgant els premis 2011 a l’ historiador Josep Fontana, a la comissió organitzadora de l’homenatge a la Generació TOP i a la Plataforma d’afectats per les hipoteques. Així, Gutiérrez s’ha mostrat molt crític amb l’esquerra i ha assegurat que ara es paga amb les retallades “el populisme de baixar els impostos i implantar-los iguals per a totes les rendes, de tractar igual als que són desiguals, el regal del xec bebè o dels 400 euros” i ha afegit que “l'última reforma laboral va ser un greu error”.

El diputat, però, encara ha anat més enllà i ha assegurat que envers la situació de crisi “el progressisme no s’està caracteritzant per rellançar idees” i ha sentenciat que “és urgent un equilibri entre economia i democràcia”. “El govern espanyol es veu complagut quan se’l convida a reunions del G8 o del G20 i s’equivoca, aquests són òrgans antidemocràtics sense estatuts. El socialista, a més, s’ha lamentat de la crisi actual “basada en la desigualtat de la demanda que no ha pogut absorbir el que es produïa” que causa que “les frustracions ciutadanes siguin encara pitjors”. A més, ha sentenciat que a l’Estat espanyol “hi ha una de les pitjors dretes del panorama europeu que ha recorregut als pitjors recursos creant divisió i enfrontament” i ha afegit que “tenint aquesta dreta vol dir que l’esquerra ho està fent fatal, perquè sinó no s’entén com estan podent aconseguir tant poder”.

D’altra banda, els premis 2011 s’han atorgat com cada any a persones i entitats lluitadores, que resisteixen diàriament per preservar els drets socials i la democràcia. En aquest cas els guardonats han estat l' historiador Josep Fontana, pels seus estudis sobre el segle XIX i XX, la comissió organitzadora de l'homenatge a la Generació TOP, per la seva lluita contra el franquisme, i la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques, per la seva lluita constant i efectiva contra els desnonaments.

Finalment, el rector Jordi Serrano ha instat l’auditori a fer difusió de les jornades, perquè tot i la retirada del 100% de subvencions es pugui seguir debatent durant anys. Alhora, els secretaris generals de CCOO i UGT a Catalunya, Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez, han aplaudit la tasca de reflexió i pensament que implica la UPEC i juntament amb la junta han instat l’auditori a seguir resistint.


Sr. Antonio Gutiérrez Vegara



Sr. Josep Fontana



Comissió organitzadora de l'homenatge a la generació TOP




Plataforma d'afectats per les hipoteques

En els darrers mesos s’han dut a terme mobilitzacions, revoltes i insurreccions arreu del món, tant a orient com a occident, que han despertat les consciències adormides de molts, i n’han desafiat de d’altres. És per aquest motiu que la UPEC ha volgut reflexionar sobre les “Revoltes al nord d’Àfrica” en mans del professor de Relacions Internacionals de la UAB Ferran Izquierdo, de l’investigador principal de l’Àrea Mediterrània i Orient Mitjà del CIDOB, Eduard Soler, i la professora de Relacions Internacionals de la UAB Laura Feliu.

Izquierdo ha volgut apropar el moviment del nord D’Àfrica a l’auditori i així fer notar que la seva societat no diferencia tant de l’occidental. D’aquesta manera ha denunciat la gran quantitat de poder que concentren els dictadors i ha assegurat que “com més rendista sigui l’Estat més difícil serà qualsevol mena de revolta no violenta”. “Per això els dictadors no abandonen quan van maldades, qui controla el petroli mai cedeix” ha assentat. Segons Izquierdo, un clar exemple d’això n’és el cas del rei del Marroc, perquè “ho controla tot, el poder, l’Estat, la ideologia, la borsa, la religió”. En la mateixa línia s’ha mostrat la professora de relacions internacionals que ha criticat durament “la manca de democràcia d’aquest país” i ha ressaltat el fet que “quan va haver el referèndum de la Constitució, les urnes estaven pràcticament buides, si va votar un deu per cent ja és molt”. No obstant això, ha afirmat que “el procés de liberalització d’arreu de la política ha permès l’augment de les associacions, de mobilitzacions o de manifestacions al carrer".

D’altra banda, Eduard Soler ha fet una retrospectiva de la situació i ha apuntat que “els règims han anat perdent mica en mica la legitimitat que els havia donat aconseguir la independència per culpa de donar uns recursos ínfims a la població per poder viure”. Els dictadors, segons Soler, per combatre la insurrecció recorren “al subsidi, a la contractació pública, a la manipulació i coacció” i tot i així, l’augment flagrant de les desigualtats entre Govern població fa que no s’aturin les remors de canvis. Així, segons l’investigador “després d’aquesta primavera àrab que ha substituït un gèlid hivern, vindrà un estiu molt calent”.

Una gran part de la població està patint de manera directa la crisi econòmica i les conseqüents polítiques de retallades. Però, a més, sovint, aquest grup de persones s’estan sentint desemparades per l’esquerra ja que creuen que no s’estan oferint solucions progressistes. És per aquest motiu que la penúltima jornada de la UPEC s’ha dedicat a ‘Els diners’, per poder articular vies que fugin de les propostes neoliberals i per bastir una alternativa real.

Així, a la conferència ‘Famílies hipotecades i desnonades: qui paga la festa?’ hi han intervingut la impulsora de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca Ada Colau, l’advocada Dolors Clavell i l’advocat Martí Batllori. Colau ha denunciat taxativament les subhastes d’execucions hipotecàries ja que “encara que l’afectat vulgui, econòmicament no se’n podrà sortir mai perquè entrarà a la llista de morosos i tindrà moltes dificultats per trobar feina o per llogar un pis”. L’activista també ha parlat de la paradoxa “que ciutadans es quedin sense vivenda i que els bancs acumulin milers de pisos buits”. Finalment, ha recalcat que en el moment que s’estava gestant la bombolla “l’administració tampoc proporcionava habitatges protegits de lloguer, sinó de compra, i per tant, la potenciava”.

En la mateixa línia s’ha mostrat Clavell que ha lamentat que “sempre es pagarà el màxim per habitatge tot i que baixi l’interès” i ha criticat “la passivitat dels mitjans de comunicació en plena bombolla i la poca capacitat del poder polític de plantar cara”. Alhora, Batllori s’ha exclamat del fet que a “qualsevol país civilitzat, quan algú té deutes explica al jutjat que no pot pagar, i quan salda el que deu, se li extingeix el deute”, i per això ha afegit que “el paradís de les entitats financeres és Espanya”. L’advocat ha instat a la “desobediència civil”, ja que, segons ell “és una obligació que la ciutadania no acati aquesta llei” i ha recordat que “el dret a la resistència és un deure en un moment com l’actual”.

D’altra banda, a la conferència “Què n’hem de fer de les caixes” protagonitzada pel professor emèrit de la UAB Antoni Serra Ramoneda, pel doctor en ciències empresarials per la UB Anton Gasol i pel membre del Consell d’Administració de Catalunya Caixa Jordi Garcia. Serra Ramoneda ha fet un repàs històric de les caixes i ha recordat que anteriorment “formaven part del patriotisme català i ajudaven les localitats i el territori” i ha assegurat que ara, s’han convertit en una eina merament comercial”. El professor, finalment, ha sentenciat que “les caixes estan desaparegudes” i ha desmentit el fet “que n’hi hagi massa perquè a Alemanya se’n troben 431”.

Garcia, en la mateixa línia, ha denotat que “avui en dia es té la sensació que una caixa és un banc, però quan sigui així de veritat, és convertirà en un una mera gestora”. A més, ha assegurat que per l’índex de solvència que es demana “només tres caixes podran exercir i ha criticat que les altres “no poden lluitar amb una mà lligada a l’esquena perquè així és com es fa mal al país i a l’economia”. Gasol, en canvi, ha denunciat que “ja es palpava des de fa temps que interessava que les caixes desapareguessin, i la mostra és que abans n’hi havia 45 i ara n’hi ha 15”. El doctor ha recordat, també, que la democràcia potser es convertirà en una junta d’accionistes”.

A la jornada dedicada a l’economia també s’ha parlat del ‘Nou mapa bancari: qui podrà obrir l’aixeta del crèdit?” i la conferència l’han protagonitzat la directora territorial de Triodos Bank a Catalunya i Balears, Isabel Sánchez, el professor del Departament de Teoria Econòmica de la UB Agustí Colom i el gerent de l’Organisme de Gestió i Recaptació de Tributs de la Diputació de Barcelona, Miquel Salazar. Colom ha assegurat que la crisi “no és només financera, sinó de model, per tant, la sortida no pot ser repetir el que s’ha fet fins ara” i ha denunciat que “els governs han donat enormes quantitats d’ajudes als bancs, i els ciutadans estan pagant aquests ajuts”. A més, ha alertat que l’Estat Espanyol es troba en un bucle perquè “si no es recupera l’economia no es recuperarà el crèdit, i s’ha de recuperar el crèdit per recuperar l’economia”.

Alhora, la dirigent de la banca ètica ha reivindicat la necessitat que les entitats financeres tinguin una “rendibilitat econòmica, social i mediambiental” i ha assegurat que la població pot tenir molt poder d’influència perquè “les tendències dels consumidors fan que les empreses canviïn”. “Per Grècia potser hi ha un plan b però pel planeta no” ha afegit. Alhora, Salazar ha denunciat la “passivitat de la societat” i ha sentenciat que a “l’esquerra no l’hauria de repugnar tenir cultura financera ni tampoc parlar de capital”. El gerent també ha expressat que “cal començar a pensar que calen cooperatives de crèdit” i així es podrà garantir que “els diners no estiguin en mans de mercats especulatius”.

Taula: Nou mapa bancari: qui podrà obrir l'aixeta del crèdit?



Taula: Famílies hipotecades i desnonades: qui paga la festa?



Taula: Què n'hem de fer, de les caixes?

Marina Geli: “Quan algú diu que es poden retallar mil milions d’euros sense que passi res és que viu a un altre món”

Envers les polítiques d’austeritat i de retallades que s’estan duent a terme tant a nivell nacional com internacional, la UPEC ha demostrat que hi ha vies alternatives per combatre la crisi que no perjudiquen l’Estat del Benestar. Així, a la conferència titulada “Els serveis públics en perill” l’exconsellera de Salut, Marina Geli, la periodista Milagros Pérez i la presidenta de Dempeus per la Salut Pública, Àngels Martínez, han reivindicat la necessitat d’uns serveis socials universals per aconseguir una societat més justa i igualitària.

L’exconsellera ha sentenciat que “quan algú diu que es poden retallar mil milions d’euros sense que passi res és que viu a un altre món” i ha afegit que a Catalunya “el sistema sanitari privat és pitjor que el públic”. A més, Geli ha reconegut que les esquerres “han perdut la batalla ideològica” i ha lamentat que la política “ha perdut pes enfront l’economia i la comunicació”. La metgessa ha assegurat que “la gent creu que la seguretat i les finances són cosa de dretes” i ha volgut matisar que “l’equitat està molt més garantida a la sanitat que a l’educació”.

En la mateixa línia s’ha expressat Milagros Pérez que ha fet autocrítica i ha apuntat que no han sabut defensar amb “la contundència que calia la necessitat d’aquests serveis”. La periodista ha interpel•lat a “aquells que diuen que retallar és la solució” i ha assegurat que s’equivoquen, perquè així “l’economia s’empobreix”. Un exemple d’això, segons l’experta, “és que els països que estan suportant la crisi és perquè tenen una àmplia ocupació pública”. D’altra banda, Àngels Martínez s’ha mostrat en sintonia amb certes reivindicacions del moviment indignat ja que ha afirmat que “l’Estat Espanyol, li diuen democràcia i no ho és”. Ha denunciat, també, que “no es vol que es critiqui el president del Banc Santander, Emilio Botín, perquè és l’únic que dóna beques” i ha reivindicat que no se l’ha d’alabar perquè “si ho fa és perquè li surt molt econòmic”.

La necessitat de definir unes fronteres socials justes ha protagonitzat la tercera jornada de la UPEC. Les solucions per combatre l’atur juvenil o la reflexió sobre la democratització dels recursos primaris han plasmat noves vies per combatre la crisi econòmica i de valors.

Així, a la conferència anomenada “Atur juvenil: fracàs individual o fracàs social” hi han participat el sociòleg Pau Serracant, la professora d’antropologia Sílvia Carrasco, el portaveu nacional d’Avalot, Dani Garcia, i la coordinadora nacional d’Acció Jove, Tània Pérez. Serracant ha denunciat que “la joventut surt després de la crisi que la població adulta” i ha ressaltat que “arran del crack econòmic, la taxa de desocupació és menor la de la dona que la de l’home”. En la mateixa línia s’ha mostrat Garcia que ha sentenciat que “s’ha instal•lat una por social a perdre-ho tot” i com a solució per combatre-la ha proposat “fomentar places a l’escola oficial d’idiomes, més formació i potenciar el cooperativisme i l’emprenedorisme” entre d’altres.

La coordinadora nacional d’Acció Jove, també ha criticat que les taxes de desocupació juvenil són sagnants ja que “quatre de cada deu no tenen feina” i ha afegit que aquest fet “no només és estructural sinó que també conjuntural”. Pérez s’ha mostrat preocupada per l’augment considerable de les taxes universitàries, perquè segons ella, “es trencarà la consigna històrica del fill de l’obrer a la universitat” i per això ha instat l’auditori a passar de la mobilització al cabreig”. A més, Sílvia Carrasco ha assegurat que “el mercat laboral recluta persones de baixa qualificació” i ha ironitzat afirmant que “Sarkozy va fer una acció molt positiva: donar a conèixer l’ètnia gitana, la que més discriminació pateix”.

D’altra banda, a la ponència “La democratització dels recursos primaris: la crisi alimentària, energètica i de l’aigua” hi han participat el doctor en ciències físiques Pedro Arrojo, el doctor en enginyeria elèctrica Marcel Coderch i el president de la Fundació Terra, Jordi Miralles. Arrojo ha assegurat que “no és un problema d’escassetat, sinó de repartiment” i ha instat a “fer un canvi de mentalitat i a deixar de pensar en la gestió de l’aigua i a pensar en la vida del riu”. “Els anglosaxons van entendre abans que els llatins el conte de la gallina dels ous d’or, ja que s’han adonat que han de cuidar els animals per obtenir el màxim de beneficis possibles”. Tot i així, ha denunciat que “ser més rics és legítim, però, no és un dret, per tant, fer diners no justifica contaminar un riu que no és teu”.
En canvi, Coderch ha recomanat “la reducció del consum per estabilitzar la població” i ha assegurat que “si es comença a fer al 2011 el primer món tindrà el 80% del consum, però, al cap d’uns anys ja serà el 20%”. “Aquest fet és molt important perquè ells tindran més quan nosaltres tinguem menys” ha afegit. El biòleg Jordi Miralles, també ha criticat el que ha comportat la revolució verda, ja que, d’entre d’altres “ha eliminat 86 milions d’hectàrees i ha sobreexplotat els recursos”. Alhora, ha denunciat que “hi hagi malalties per estar sobrealimentat” i ha reivindicat “la necessitat de menjar amb consciència, amb alternatives com el vegetarianisme, la democràcia alimentària o les llavors lliures”.


Taula: Atur juvenil: fracàs individual o fracàs social?


Taula: La democratització dels recursos primaris


Taula: Madrid no és París