Amigues, amics,
Estem a les últimes hores de la campanya. Diumenge celebrem unes eleccions decisives per a Catalunya. I els socialistes catalans ens hem bolcat en el projecte que lidera el President Montilla: ahir, érem més de 20.000 al Palau Sant Jordi, i avui hem sortit al carrer massivament per guanyar-nos cada vot de progrés amb mítings llampec per tot territori. El primer que vull fer és expressar el meu agraïment a tots els i les socialistes el seu suport d’aquests quinze dies, en què hem mobilitzat més de 36.400 persones als actes centrals que hem fet a tot Catalunya, i molt en particular per l’èxit assolit al Sant Jordi, on vam tornar a demostrar que en força i compromís no ens guanya ningú.
L’acte del Palau Sant Jordi i els mítings d’avui vindrien a resumir la filosofia de la nostra campanya. Hem fet un gran procés de mobilització perquè en aquestes eleccions el nostre principal enemic és l’abstenció i, per altra banda, hem apostat per la proximitat, per parlar de tu a tu al ciutadà perquè explicar-li perquè els socialistes som la garantia de progrés. Però, per damunt de tot, aquesta ha estat una campanya de propostes. Propostes que el PSC va posar en marxa a partir de l’elaboració del Programa Marc i del seu Programa Electoral, els Diàlegs pel Progrés i Diàlegs amb el President. I el conjunt de propostes que hem realitzat durant la campanya .
Això és el que ens diferencia dels nostres adversaris. No és el mateix una esquerra que fa propostes i que es compromet davant la crisi que una dreta que només fa titulars i aposta per les retallades socials. Com ha insistit el President Montilla en el seu míting llampec davant de la factoria de SEAT, hi ha dues maneres de sortir de la crisi: per la dreta, que és un tsunami que amenaça tota Europa, o per l’esquerra, que és garantir els drets socials, enfortir l’autogovern, apostar per la reactivació de l’economia sense deixar ningú enrere.
Al llarg d’aquests quinze dies de campanya hem celebrat mítings centrals i mítings llampec a diferents punts del país. Només avui, quan hem literalment pentinat el territori per apropar-nos al ciutadà, hem celebrat un centenar d’actes. El primer d’ells el de SEAT, però el President Montilla encara n’ha celebrat tres més a Vilafranca del Penedès, a Les Roquetes i al Barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat. En tots aquests actes hem rebut grans mostres d’afecte i la constatació que la remuntada és possible.
Ara ha arribat el moment de la veritat, el moment d’omplir les urnes de vots socialistes. És el moment de parlar amb l’amic, el familiar, el conegut o el veí per explicar-li que José Montilla és el President que Catalunya necessita, que el nostre principal adversari suposaria fer passes enrere. Et necessitem per fer que Catalunya continuï avançant.
Moltes gràcies pel teu suport i pel teu compromís.
Aquest diumenge, més que mai, hem de fer el darrer esforç per garantir el progrés de Catalunya!
Jaume Collboni
Director de campanya
TOTHOM AL SANT JORDI !!!
Hem arribat a l’equador de la campanya i cada dia que passa la mobilització socialista és més gran.
Aquest cap de setmana més de 200 taules estaran als carrers i pobles de Catalunya amb més milers companys i companyes fent campanya, explicant les nostres propostes , el nostre projecte.
Seguin la crida del Presindent Montilla farem l’acte central de la campanya al Palau Sant Jordi de Barcelona, amb Felipe González, Carme Chacón, José Luis Rdez Zapatero i el President Montilla. Tothom al Sant Jordi !!!
Queden encara dies de campanya i molta feina per fer i hem de continuar treballant incansablement perquè la dreta de les retallades socials no pugui decidir sobre el futur de Catalunya. Els socialistes som la Garantia de Progrés i José Montilla serà “un President que facilita els acords que uneixen al país”.
El President Montilla farà de la lluita contra l’atur la seva absoluta prioritat. El President Montilla és l’únic que parla clar en aquesta campanya i és l’únic que mira de cara els problemes reals del país. Mentre uns es distreuen parlant de concerts econòmics, vel·leïtats independentistes o retallades a tort i a dret, el nostre candidat parla d’atur juvenil, del sector de la construcció, de peatges, de multireincidència i d’aquells catalans i catalanes que cuiden persones dependents. Algú ha sentit alguna proposta en el mateix sentit dels nostres rivals?
Tenim un candidat que vol una legislatura més per encarrilar la sortida de la crisi respectuós amb els valors democràtics i que avui ha anunciat que es presenta a les eleccions a la Presidència de la Generalitat per darrera vegada. I hi ha un candidat de CiU que diu que espera governar fins el 2022 sense tenir cap consideració per la voluntat popular que s’expressa a les urnes cada quatre anys.
La primera setmana de campanya ha estat la viva imatge de la diferència entre els socialistes i els seus rivals polítics. Solucions contra titulars. Com va dir Montserrat Tura a Vic, els socialistes perseguirem els delinqüents i no els diferents, davant d’una dreta que vol limitar els drets socials. I així serà en els dies que resten fins el dia de les eleccions, quan el país haurà d’escollir entre els que aporten idees clares i els que juguen a amagar allò que realment pensen.
La remuntada és a tocar i aquesta setmana us demanem que us esforceu a explicar què hem fet i què volem fer. Sense vosaltres no hauríem arribat fins aquí, no tindríem la força per erigir-nos en el que Catalunya necessita. Els propers set dies, la veu dels socialistes s’ha de sentir més que mai perquè, el dia 28, les urnes s’omplin de vots de progrés.
I recordeu que podeu seguir el dia a dia de la nostra campanya a les xarxes socials, a www.presidentmontilla.cat i a www.socialistes.cat .
Força i Endavant!
Jaume Collboni
Director de campanya
Amigues, amics,
La campanya electoral està constatant, un cop més, que no és el mateix votar l’esquerra que la dreta.
Mentre els socialistes fem propostes i més propostes per combatre la crisi, per ajudar els aturats, els emprenedors, per als joves (link), per millorar la competitivitat de les nostres empreses, els nostres rivals de la dreta es dediquen a fer titulars buits de contingut. I sempre dirigits a fer retallades socials i afavorir els que més tenen.
És per això que el candidat del PSC, José Montilla, ha anunciat avui en un dinar amb 600 persones del món de l’empresa, el comerç, el turisme i d’altre sectors econòmics, que la primera mesura que emprendrà quan revalidi la Presidència de la Generalitat serà impulsar un pacte per a l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. Montilla ha anomenat aquesta iniciativa, i ha explicat que serà un pacte “molt a fons”, seguint l’estela de l’Acord Estratègic de 2005 i del pacte 30 compromisos per a l’ocupació, que va firmar a finals de 2009 amb els sindicats i les patronals catalanes.
Com va dir el President Montilla a l’acte d’ahir a Mataró, els socialistes “som la garantia que no deixarem enrere els que més pateixen la crisi”. És per això que el nostre candidat es va adreçar directament a les persones que estan patint a l’atur o que pateixen una contractació precària o inestable i es va preguntar: “Trobaran més oportunitats o menys amb un govern de dretes? Estic convençut que no les trobaran”.
El PSC és la Garantia de Progrés; CiU representa les passes enrere, les indefinicions i les ambigüetats. Catalunya es mereix un Govern i un President amb les idees clares i un projecte de futur. Hem d’omplir les urnes de vots socialistes per atendre, amb rigor i seriositat, les necessitat del país.
I recorda que pots seguir el dia a dia de la nostra campanya a els xarxes socials, a www.presidentmontilla.cat i www.socialistes.cat.
També recorda els propers mítins centrals de
DIJOUS 18
Vic, a l’edifici del Sucre (Sala Coll Bardolet), C/ Ramon d’Abadal i Vinyals 5
Amb J. Burgaya, M.Arisa, F. Vilalta i Montse Tura.
DIVENDRES 19
HOSPITALET DEL LLOBREGAT, La Farga (Sala Polivalent).
Amb Núria Marín, Celestino Corbacho , Josep Borrell i el President Montilla.
Força i Endavant!
Jaume Collboni
Director de campanya
Amigues, amics,
La campanya continua i no parem de créixer en propostes i suports: la remuntada ha començat. Una bona prova és l’activisme socialista, que continua fent aportacions a la nostra campanya. És per això que us convido a veure aquest vídeo de Joan Ramon que dóna suport a la candidatura encapçalada per José Montilla.
Aquest cap de setmana hem fet mítings a Tarragona i Viladecans amb una excel·lent resposta de militants i simpatitzants. Milers de persones, desbordant fins i tot espais annexos, per escoltar les paraules del President Montilla, el candidat que parla clar, que diu el què pensa i que reflecteix en els seus Cinc Compromisos per Catalunya que és el líder que el país necessita.
A Tarragona, acompanyat del vicepresident primer del Govern espanyol Alfredo Pérez Rubalcaba, José Montilla ho va dir ben clar: “lluitaré, lluitaré i lluitaré contra la crisi”. Mentrestant, Artur Mas insisteix en propostes inconcretes com que eliminarà impostos per valor de 800 milions d’euros. Com pensa fer-ho? Què pensa retallar, quants metges, mossos i mestres vol acomiadar? Vol tancar escoles? No es poden fer propostes efectistes i no pretendre explicar-les, la ciutadania vol respostes clares. Com va dir Rubalcaba, seria millor que Mas invertís tantes paraules buides en dir que no pactarà amb el PP de la catalanofòbia.
A Viladecans, el President Zapatero va donar tot el seu suport a José Montilla i les seves propostes, i va apel·lar a donar “la sorpresa” el dia 28 de novembre. No hi ha dubte que podem donar-la, i més veient l’ambient que estem aconseguint. Per això el nostre candidat va fer una crida a la participació, perquè “hem d’anar tots a votar per no fer passos enrere, ja que una majoria que no camina, no avança; una majoria que no parla, calla i atorga; i una majoria que s’ho mira, acaba veient com es retallen els seus drets”.
Mas pinta un panorama desolador per justificar retallades de drets. El President Montilla és el president de la Catalunya de les idees clares, de l’esforç, el treball i el rigor, no el de les falses dreceres i les passes enrere. És la Garantia de Progrés.
Amigues, amics, encara queda molt feina per fer, i els propers dies seran clau per mobilitzar tot el vot socialista. Et necessitem per fer-ho. Les idees i les propostes clares són l’antídot perfecte per a les ambigüitats de la dreta de les retallades socials.
I recorda que pots seguir tota l’actualitat de la nostra campanya a www.presidentmontilla.cat i a www.socialistes.cat, i et convidem a visitar i participar a les nostres xarxes socials.
Força i Endavant!!
Jaume Collboni
Director de campanya
Amigues, amics,
la campanya ja ha començat i també s’ha iniciat la mobilització de l’electorat socialista.
El resultat de la darrera enquesta del CIS és més positiu per als socialistes que anteriors indicadors oficials o de mitjans de comunicació. Això demostra que estem pujant, que estem explicant bé les nostres propostes i que cada vegada més persones s’interessen pel nostre projecte per tirar endavant el país.
Al mateix temps, les expectatives de CiU s’estanquen: és el preu de ser tan ambigu i de ser tan inconcret amb les propostes. La claredat en el discurs del president i candidat a través dels seus Cinc Compromisos per Catalunya és un missatge d’honestedat que la ciutadania entén i valora positivament. L’ambigüitat de CiU respecte a aquestes qüestions els està perjudicant. Com sempre hem dit, davant la indefinició, propostes; davant els passos enrere, més progrés. I nosaltres som la GARANTIA DE PROGRÉS.
L’enquesta del CIS demostra a més que el PSC és el partit que se situa a la franja que aglutina la majoria de ciutadans de Catalunya. Així, el 56 per cent dels enquestats creuen que guanyarà CiU, però que aquesta possibilitat només agrada al 27,6 per cent.
Estem en el bon camí, estem fent un gran esforç de mobilització i esperem aprofitar al màxim aquests quinze dies de campanya per arrossegar els milers d’indecisos que encara hi ha a Catalunya cap a la candidatura que lidera el president Montilla. El PSC té més de 5.000 companys i companyes que fan de Responsables de Secció Electoral que ja han parlat amb 90.000 afiliats del PSC. Volem multiplicar els nostres afiliats per vots. Quanta més participació, més vots socialistes hi ha.
Amigues, amics, estem en el bon camí, però queda molta feina per fer.
Tenim el candidat que parla més clar i el que més farà per les necessitats del país. El que té les idees i les propostes més clares. Ara és el moment d’explicar-ho a tothom i fer que aquesta creixent mobilització es torni una victòria en tota regla a les eleccions del 28 de novembre. Com diu el president Montilla, les eleccions més importants de la història de Catalunya.
Recorda que pots seguir el dia a dia de la nostra campanya a www.presidentmontilla.cat i a www.socialistes.cat.
Força i Endavant!
Jaume Collboni
Director de campanya
Amigues, amics,
Això comença. Passada la mitjanit, ja estarem en campanya electoral i aquesta tarda el President Montilla, ha fet públics a través de Twitter els seus CINC COMPROMISOS PER CATALUNYA. Us els reprodueixo:
1. No pactaré amb el PP, en cap circumstància. Ni un pas enrere en polítiques socials.
2. Defensaré l’Estatut, tot l’Estatut i res més que l’Estatut. No volem falses dreceres.
3. No convocaré, promouré o toleraré un referèndum il·legal i inconstitucional sobre la independència.
4. Lideraré la lluita contra la crisi amb les reformes que calguin per a garantir la recuperació econòmica
5. Faré un Govern socialista, d’esquerres, progressista i catalanista. GARANTIA DE PROGRÉS.
Cinc compromisos que resumeixen el rigor i la fermesa del President Montilla, un candidat d’idees clares, de propostes clares, que diu el que pensa i que aposta fort per les necessitats dels catalans i catalanes. Sense embuts, sense ambigüitats, sense passes enrere. Garantia de progrés, aquest és el seu compromís.
Amigues, amics, com diu el President Montilla, avui comença la campanya més important de la història de Catalunya. Comencem al pavelló Itàlia de Fira de Barcelona, on el nostre candidat desgranarà els seus compromisos i continuarà explicant les seves propostes. Comptem amb tu per fer-les arribar a tothom i omplir les urnes de vots socialistes.
I recorda que pots seguir el dia a dia de la nostra campanya a www.presidentmontilla.cat i www.socialistes.cat.
Força i endavant!!
Jaume Collboni
Director de campanya
Amigues, amics,
Estem a unes poques hores de començar la campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya, unes eleccions decisives en què ens hi juguem si el país té un projecte de progrés, el que lidera el President Montilla, o bé torna la dreta de sempre amb les seves polítiques regressives de sempre. Avançar o tornar enrere, la claredat socialista davant l’ambigüitat dels nostres rivals. Per això és tan important que el 28 de novembre voti quanta més gent millor: el nostre principal adversari és l’abstenció. Quanta més gent vagi a votar, més força tindrem.
El President Montilla no para de sumar suports i sensibilitats. Els darrers dies, hem presentat el manifest de la Xarxa de Sindicalistes Socialistes i el manifest “Catalunya, cultura oberta”, que, des dels àmbits sindical i cultural respectivament, reivindiquen la necessitat de les idees clares per afrontar els grans reptes del país. També cal esmentar la tasca de la Xarxa de Dones amb Montilla, que vol aglutinar a totes les dones que aposten per la igualtat d’oportunitat i que no volem fer ni un pas enrere.
La nostra força són també les nostres propostes. Som la Garantia de Progrés. Parlem clar i ho fem amb propostes concretes que apunten solucions als problemes de les persones. És per això que hem presentat:
1. El Contracte pel Futur.
2. El Fons d’Innovació i Desenvolupament Social.
3. 20.000 nous llocs de treball invertint en eficiència energètica.
4. Un fons públic d’innovació i recerca i de transferència tecnològica.
5. El Pla Un Futur Millor.
6. El Pla de Lluita contra la Pobresa.
7. Els Districtes Especials d’Innovació.
8. Programa IGUALS per la igualtat de dones i homes a la feina.
Propostes per a Catalunya que reflecteixen les nostres preocupacions i el nostre afany de trobar solucions. Davant d’uns rivals que plantegen dividir i restar drets, nosaltres volem sumar. Sumar idees clares, propostes clares.
Demà a la nit, comencem la campanya. A Barcelona, al pavelló Itàlia de Fira de Barcelona; a Girona, a la plaça Miquel Santaló; a Tarragona, a la Rambla Nova; i a Lleida, al Forn Llaràs.
És el moment de la veritat, de sumar esforços perquè, el dia 28, sumem el màxim de vots socialistes. I recorda que pots seguir el dia a dia de la campanya a www.presidentmontilla.cat i www.socialistes.cat.
Força i Endavant!
Jaume Collboni
Director de campanya
Avui el President Montilla ha presentat el lema de la campanya electoral acompanyat dels principals candidats de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Estem a 20 dies de les eleccions, com 20 és el % d’augment de la inversió en gestió forestal en els darrers 4 anys.
Aquests dies, hem parlat clar i català:
Hem explicat la feina feta, que ha estat molta i molta bona.
Hem dit que fem un punt i part, que ni pactarem amb la dreta ni amb els independentistes.
Que volem progrés econòmic i justícia social, que apostem per les reformes econòmiques i les polítiques socials.
Que volem defensar l’autogovern i l’evolució federal de l’Estat de les Autonomies.
El President Montilla s’ha compromès a que ens oposarem a la deriva neocentralista del PP i als que volen separar Catalunya de la resta d’Espanya.
En els darrers dies hem anant presentant les nostres propostes , davant del silenci del nostres principals adversaris. Continuarem en aquesta línia, proposant i proposant, davant d’uns adversaris que amaguen les seves propostes perquè no en tenen o bé perquè no volen que coneguem les seves veritables intencions.
Com ha dit el President Montilla, a Catalunya li convé una majoria socialista amb idees clares i un projecte clar. Per abordar el futur del país calen solucions, no problemes. Els socialistes serem la garantia:
Artur Mas no representa el canvi. És el passat. És fer passes enrere. Els socialistes ens oferim als ciutadans de Catalunya com la GARANTIA DEL PROGRÉS, DEL DIÀLEG I DE LA JUSTICIA SOCIAL.
GARANTIA DE PROGRÉS. Aquest és el compromís del President Montilla i dels socialistes catalans.
Recordeu que hem posat en marxa @fetsandtwitts, per seguir en directe la campanya de José Montilla a Twitter i que podeu accedir a tota la informació de la campanya electoral a www.presidentmontilla.cat i www.socialistes.cat.
Força i Endavant!
Jaume Collboni
Director de campanya
Amigues, amics
El President Montilla ha explicat clarament quina és la proposta dels socialistes catalans per al futur de Catalunya: el ple desenvolupament de l’autogovern i garantir la sortida de la crisi econòmica amb cohesió social.
El President, des de la convenció del Programa Electoral, ha estat fent propostes clares i concretes :
2. El Fons d’Innovació i Desenvolupament Social.
3. 20.000 nous llocs de treball invertint en eficiència energètica.
4. Un fons públic d’innovació i recerca i de transferència tecnològica.
Davant d’aquesta claredat d’idees del candidat socialista, ens trobem una opció com la del senyor Mas, que no proposa, que no aclareix i que és ambigu i contradictori en temes claus pel futur del país. Una opció que mostra la seva vessant més dretana qüestionant serveis públics essencials. Una opció que tampoc no aclareix res sobre les presumptes irregularitats en el finançament de CDC.
Els socialistes catalans ens reafirmem en què ni acordarem ni donarem suport a cap política que vagi en la direcció de trencar la convivència o fer passes enrere pel que fa als avenços socials.
Els socialistes tenim projecte, tenim les idees clares i ho volem fer conèixer. Volem fer una campanya sobre propostes i models, i ho volem fer a la xarxa. És per això que ja està disponible www.elmeuprograma.cat, una eina nova i dinàmica que permet conèixer les nostres propostes pel futur.
Recorda també que pots estar puntualment informat de la nostra campanya a www.presidentmontilla.cat i www.socialistes.cat.
Estem entrant a la recta final. Comptem amb tu!
Jaume Collboni
Dirtector de Campanya
Companyes, companys,
Avui els i les socialistes hem aprovat les llistes per a les eleccions al Parlament de Catalunya que se celebraran el proper 28 de novembre. Unes llistes de solvència, renovació i compromís amb el que hem fet però també amb el que volem pel futur de Catalunya.
El PSC, els seus homes i les seves dones, representem la pluralitat del que avui és el nostre país i volem continuar sent allò que ens caracteritza com a opció política; ser la més important eina de progrés i transformació al servei de la majoria, al servei de la justícia social i al servei de Catalunya
Per aquest motiu el nostre candidat, el President Montilla, ha fet una crida durant la seva intervenció davant el Consell Nacional del PSC a reafirmar la nostra ambició nacional i al nostre coratge per mantenir, ara més que mai, els nostres principis més arrelats; la solidaritat, la fraternitat i el respecte al pluralisme.
Davant un suposat canvi que propugna la dreta, i que només és un tornar enrere amb les mateixes persones i les mateixes polítiques de sempre, nosaltres representem el Canvi Real que Catalunya ha endegat i ha de continuar. Fent una Catalunya més forta , fent una societat més justa, com ho explicava ahir la Montserrat Tura en la seva presentació com a candidata per Barcelona.
El 28 de novembre s’acosta. Et necessitem per explicar el nostre projecte i, també, per apropar als ciutadans i ciutadanes tot allò que volem pel futur de Catalunya.
Recorda que pots tenir accés a tota l’actualitat del nostre candidat a www.presidentmontilla.cat, on també hi trobaràs tota la informació dels membres de les nostres llistes, i a www.socialistes.cat.
Moltes gràcies pel teu compromís. Endavant i a guanyar!
Jaume Collboni
Director de Campanya
Companyes, companys
Aquesta setmana, el Govern de Catalunya ha presentat un balanç del compliment del seu Pla de Govern 2007-2010. Mai s’havia fet tant en tan poc temps. El Govern ha assolit més del 90% dels objectius a dos mesos d’acabar la legislatura: És un balanç que evidencia la seriositat, el rigor i la tenacitat del President Montilla per fer avançar el país i superar dèficits històrics, fins i tot en moments de crisi econòmica.
La fórmula del “1 2 3 5”, és a dir, que en 1 dia de gestió del Govern del President Montilla hi ha 2 metges, 3 mossos i 5 mestres nous, explica gràficament la feina feta i les nostra prioritat: la política social i la millora de la qualitat de vida dels nostres conciutadans i conciutadanes.
Hi ha d’altres xifres. El Govern ha construït en 4 anys més de 1.000 equipaments, 5 equipaments per setmana. S’han fet 410 escoles, 288 escoles bressol, 123 centres de salut, 77 biblioteques, 23 comissaries, 18 palaus de justícia, 14 parcs de bombers, 8 hospitals, 90 quilòmetres d’autovia, 212 km de camins rurals, entre altres. Que traduït en paraules vol dir haver desenvolupat una societat més justa, amb millors serveis a la ciutadania, i una Catalunya millor preparada per afrontar els reptes del futur.
Com diu el President Montilla a la seva carta a la militància socialista, “aquest és el canvi real a Catalunya: polítiques dirigides a millorar la qualitat de vida de les persones”. Estem orgullosos d’aquest balanç i és el moment d’explicar la feina feta als ciutadans i ciutadanes de Catalunya.”Us encoratgem a fer-ho perquè s’ha fet una gran feina i l’hem de transmetre amb la força que ens caracteritza.”
Davant el “Canvi Real” que representa el President Montilla, ens trobem el “Gran Engany” sobre el qual Artur Mas està construint la seva oferta electoral. Ho hem vist amb el concert econòmic, indefinit, contradictori i inviable; o hem vist en les seves contradiccions sobre el futur nacional de Catalunya (de l’independentisme a terminis del Sr. Puig a la “entesa amb Espanya” del S. Duran); ho hem vist amb la seva proposta “d’aprimar” l’administració entre un 20 i 25 per cent, que en termes de personal al serveis públics suposaria l’acomiadament de fins a 50.000 empleat públics, i el que això suposaria en la qualitat dels serveis a les persones. Pura confusió. Pura regressió social.
Hem fet més que mai i ara, més que mai, hem d’explicar-ho. Els catalans i catalanes han de saber què és el canvi real que representem. Et necessitem per donar-ho a conèixer i estem segurs que així, parlant de les propostes i dels fets, guanyarem les eleccions.
Gràcies per la teva confiança. Comptem amb tu.
Benvolgut, Benvolguda,
Com saps el President Montilla avui ha anunciat les dates de els eleccions al Parlament de Catalunya, que seran el proper 28 de novembre. Des del Comitè de Campanya hem donat màxima rellevància a l’activisme a la xarxa per difondre les nostres propostes i les nostres idees.
Amb aquestes paraules es va dirigir el President Montilla la passada primavera en els diàlegs en xarxa, i ara, necessitem que us les feu vostres.
“Vull que durant la campanya sigueu la veu del socialisme català, la meva veu, a la xarxa, que lluiteu a Internet, que sabeu perfectament que també es pot, que expliqueu les propostes dels progressistes, que combateu les mentides de la dreta.
Feu campanya i accions polítiques a la xarxa, però no espereu consignes. No us demano que sigueu soldats digitals, esperant ordres i jerarquies, com fan d’altres… La xarxa no entén d’uniformitats, ni d’uniformes, quasi bé ni de sigles. La xarxa vol causes. Ens calen activistes crítics i creatius, lliures i oberts a tothom. Jo no vull activisme de clonació. No fem de la xarxa un nova trinxera digital, sinó un espai de debat i acció. Si fem de la conversa digital un autèntic debat, podrem convèncer. Si ho hem, no tinc cap dubte que podem capgirar la situació actual.”
Per això, i per liderar aquesta batalla, a la vostra disposició, el meu equip de campanya, ha creat:
Gràcies pel teu temps, per la teva col·laboració i per fer més gran el socialisme a la xarxa.
Jaume Collboni
Director de Campanya
JOSÉ MONTILLA
Vilopriu, 26 d’agost 2010
Benvolgudes amigues i benvolguts amics.
Molt bona tarda i moltes gràcies, un any més, als amics de Nou Cicle i a la família de Lluís Maria de Puig, per mantenir-se fidels al seu compromís els uns i amb la seva hospitalitat els altres.
Gràcies a tots per la vostra presència. Molt especialment a Poul Nyrup Rasmussen. La seva presència aquí és un honor i estic segur que les seves paraules constituiran un estímul per a tots nosaltres.
Aquest és, per dir-ho així, “el darrer Vilopriu de la legislatura”.
Aquesta tardor afrontarem les eleccions al Parlament de Catalunya en un dels moments més difícils des de que van recuperar l’autogovern.
Fa unes setmanes, davant dels representants del poble de Catalunya, vaig afirmar que Catalunya vivia una hora greu i, a la vegada, exigent.
També és un moment clau i determinant per al socialisme català, per al PSC.
Estem vivint uns temps difícils, amb més incerteses que les habituals, perquè se’ns acumulen tres crisis de diferent naturalesa, però d’intensitat similar.
Efectivament, estem immersos en un triple repte: econòmic, institucional i polític.
Aquesta conjunció dibuixa una situació molt complicada i que no té una sortida fàcil ni simple. I que ens exigeix parlar clar i actuar amb determinació i coratge, al mateix temps.
Claredat per fer l’esforç d’entendre i d’explicar aquesta situació sense concessions, dient les coses pel seu nom, sense enganyar-nos i sense enganyar a la gent. Però també defugint les explicacions simplistes i tòpiques. I, per sobre de tot, evitant la temptació demagògica.
Coratge i determinació per prendre decisions difícils, adoptar mesures en contextos inèdits i sobretot per explorar nous camins que ens condueixin a un futur millor, que serà diferent del que hem viscut els darrers anys. Un futur per al que no valen ni els llocs comuns ni les rutines, i que demana d’actituds obertes, creatives i valentes.
No som davant d’una crisi econòmica convencional.
Ni d’una crisi institucional conjuntural.
Ni, molt menys, d’una crisi de la política en minúscula.
De l’encert en la comprensió del caràcter i l’abast d’aquestes crisis, i de les decisions que ara adoptem, en dependrà que siguem capaços de seguir avançant per un camí de progrés material, de benestar social, de convivència pacífica i de superació cultural. O, al contrari, si no som capaços d’avançar podríem entrar en el malson del declivi econòmic, de la disgregació social, de l’enfrontament cívic i de l’embrutiment cultural.
Per això és hora de la política seriosa. De la Política amb majúscules.
No som, com dic, davant d’una crisi econòmica convencional de la que en puguem sortir confiant simplement en els automatismes del cicle econòmic ni en mesures procícliques que l’acompanyin.
Som enmig d’una crisi que afecta de ple el nostre model de creixement i que repercuteix sensiblement en el nostre model social.
Estem entenent que afecta el nostre nivell de riquesa i de benestar i, més enllà, el nostre estil de vida.
Estem acceptant amb realisme els sacrificis econòmics i socials imprescindibles per depurar el nostre model econòmic i per ajustar el nostre sistema de benestar a les nostres possibilitats.
Estem exigint-nos un plus de creativitat i d’innovació per trobar sortides sòlides, per transitar de la forma més ràpida i ferma possible cap a un nou paradigma econòmic que, al meu parer, ha de pivotar sobre tres pilars imprescindibles i complementaris, amb els que hem estat treballant de manera molt singular aquests darrers anys: 1r. la competitivitat, 2n. la sostenibilitat i 3r. la solidaritat.
Competitivitat per inserir-nos millor en l’economia global.
Sostenibilitat per afrontar amb èxit la lluita contra el canvi climàtic. Per fer-hi la nostra aportació. Per assumir que també som part del problema i que, per petita o modesta que pugui semblar, estem obligats a fer una aportació a la solució.
Solidaritat per repartir millor els esforços i las càrregues inherents a una societat del benestar. Solidaritat social, solidaritat generacional, i també solidaritat territorial.
A poques setmanes de les eleccions hem de donar resposta a la pregunta de si hem fet els deures que ens imposa una situació econòmica i social tan complexa i exigent.
Els electors tenen tot el dret a demanar-nos, a més, que els diguem quina és la nostra posició i la nostra aportació diferencial, la que ens singularitza d’altres ofertes polítiques, la que justifica i justificarà la nostra petició de vot.
I en aquest punt afirmo, amb tota la modèstia però també amb total convenciment, que sí que hem fet el que calia. Que ens hem esforçat a fer els deures i a fer-los puntualment.
També haig de reconèixer, sense embuts, que ens queda molt per arribar a port. Entenent que el model de societat que els socialistes catalans volem no estarà mai fet del tot. Perquè el nostre model entén que Catalunya és un projecte social i polític en construcció constant.
Però, tot i així, hi ha algunes coses que podem afirmar amb tota rotunditat i convicció. Podem afirmar que no hem vacil·lat en cap moment a l’hora de reconèixer la crisi econòmica a partir d’un diagnòstic realista i de parlar clar a la gent.
Vàrem ser dels primers a adoptar un ampli paquet de mesures per pal·liar els efectes negatius de la crisi, tant en les nostres empreses com entre els sector socials més febles.
Podem afirmar que, des del Govern de Catalunya, hem fet un esforç extraordinari, al límit de les nostres possibilitats financeres. I que hem reclamat i aportat propostes per a les mesures que havien de prendre altres nivells de govern.
Una part d’aquest sobreesforç que s’ha fet des de Catalunya l’hem pogut fer gràcies al nou model de finançament, derivat de l’Estatut de 2006. Un nou model que vam negociar durant mesos, amb moments de tensió i dificultats, però sense defallir ni un moment. I el resultat positiu obtingut ha repercutit positivament en la gestió de la crisi.
També és ben cert que hem aconseguit associar els representants dels sectors empresarials i sindicals més importants de Catalunya a aquest esforç contra la crisi, des de l’Acord Estratègic a les Trenta Mesures. I és reconegut que aquesta pràctica de concertació social ha permès enfocar amb una perspectiva estratègica i a llarg termini temes clau per al nostre futur com el nou model de creixement, la immigració, l’educació, la recerca científica, les infraestructures i l’habitatge.
Aquests dies estem insistint una vegada i una altra en la necessitat d’explicar, de donar el valor que mereix a la ingent obra de govern que hem dut a terme els darrers set anys. Les dues legislatures que Catalunya ha estat governada per l’esquerra i que els socialistes hem tingut la responsabilitat i l’honor de presidir la Generalitat.
Els socialistes no ens amaguem del que hem fet. Al contrari, assumim amb convenciment i orgull una obra de govern que, en quantitat i qualitat, està molt per sobre de qualsevol balanç de qualsevol legislatura dels darrers trenta anys.
Estem recordant, per exemple, que en set anys…
- Hem passat de menys de 24.000 a més de 63.000 places de llars d’infants.
- Ingent creixement de quilòmetres de Metro a Barcelona.
- Ajuts per al lloguer de pisos.
- Hem incrementat el nombre de mestres.
- Que hem executat infraestructures per garantir l’abastament d’aigua als més de set milions de catalans.
- O com hem multiplicat el nombre d’hectàrees de regadiu.
- O com hem reduït el temps d’espera per a la majoria d’intervencions quirúrgiques.
Totes aquestes actuacions i dades són certes. Com ho són tantes altres que s’han d’anar explicant i repetint, amb convenciment i de forma pedagògica.
Com hem de presentar-nos davant dels electors amb la consciència tranquil·la d’haver fet un gran esforç per lluitar contra la crisi i per orientar correctament la transició de l’economia catalana cap a un nou model de creixement.
M’agradaria poder dir que ens hi podem presentar amb orgull, però ningú no es pot sentir orgullós, per molt que hagi treballat, per molt que hagi fet el que tocava, si la crisi econòmica persisteix, si hi ha mig milió de persones en atur, si hi ha gent que ho passa malament.
Per tant, doncs, afirmo que hem fet el que calia, que hem treballat molt durament, i que tenim les coses orientades en la direcció correcta. Encara que també afirmo que mentre hi ha problemes greus a la societat és un insult a la intel·ligència dels ciutadans vanagloriar-se d’haver fet el que tocava.
Perquè, a més de jutjar-nos per tot el que hem fet, els ciutadans ens demanen quin és el nostre segell específic, quina és la contribució genuïna del socialisme català a la superació de la crisi i a la definició del model de futur.
És una demanda que ha de ser atesa i resposta mirant als ulls de la gent, amb convicció i compromís. Crec que la nostra resposta es pot resumir en dos conceptes: l’acord social i la solidaritat.
Els socialistes catalans ens distingim per una determinada manera de fer les coses que consisteix a crear les condicions per fer possible l’acord i el compromís de les forces vives i representatives de l’economia i de la societat en els grans objectius de la política econòmica i social. És sens dubte el nostre senyal d’identitat socialdemòcrata.
Però ens distingim, sobretot, pel compromís i la recerca de la solidaritat, per tenir la vista posada en primer lloc en els més febles, en els que estan en situació de major risc, en els que tenen dificultats per seguir el ritme de l’evolució general.
Solidaritat social entre les diferents classes i sectors de la societat. Solidaritat generacional entre els diferents segments d’edat de la societat, entre joves, adults i vells. Solidaritat territorial entre els diversos països del país. Solidaritat entre els catalans amb velles arrels i els nous catalans. Solidaritat per aconseguir la cohesió social i territorial imprescindibles per poder parlar amb fonament d’una veritable cohesió nacional.
Una solidaritat que ha de ser exigent, que no pot portar-nos a una societat acomodatícia, que ha de desvetllar la responsabilitat col·lectiva i totes les responsabilitats individuals. Una solidaritat, de la que els acords socials en són un instrument.
Per tant, companyes i companys, podem presentar-nos a l’examen del poble amb la consciència de la feina realitzada i amb l’orgull de proposar i representar un model econòmic i social de concòrdia i de solidaritat.
Em vull referir ara, un moment, a la segona crisi de què he parlat en començar: la crisi institucional.
No estem davant d’un incident menor en les relacions entre Catalunya i Espanya. No cal que us ho expliqui. Tots tenim en major o menor grau aquesta sensació que alguna cosa s’ha trencat i que costarà molt recompondre-la.
La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut -la sentència i les circumstàncies que l’han envoltada- han fet aflorar a la superfície un problema de fons que -com m’heu sentit dir reiteradament- no és un problema de Catalunya, sinó un problema d’Espanya.
És el problema originat per la impossibilitat o per la manca de voluntat de reconèixer i assumir plenament la seva diversitat, que –per a nosaltres- té, en el reconeixement de la personalitat singular de Catalunya, la seva pedra de toc.
L’hostilitat permanent dels uns i a vegades l’insuficient compromís dels altres no ha fet altra cosa que fer créixer el malestar dels catalans, facilitant el desplaçament de l’opinió pública cap a posicions cada cop menys interessades a refer la relació amb Espanya.
No em canso de repetir que el mal causat perjudica, tant o més que les relacions polítiques i institucionals, les relacions afectives entre Catalunya i Espanya. Reparar-les exigeix i exigirà voluntat, temps, dedicació. Més gestos i actituds que decisions legals, tot i que d’aquestes també. Més projecte engrescador de futur que mirades rancoroses al passat.
En definitiva, cal que el terreny compartit entre els que no som separadors ni separatistes s’eixampli, creixi, agafi volada … i finalment s’imposi a les temptacions de la discòrdia civil o de la indiferència resignada.
Perquè encara que estiguem convençuts que la corda no es trencarà, no podem deixar el discurs en mans dels que no fan altra cosa que estrebar-la per un extrem i per l’altre. Perquè un dia les condicions poden haver canviat i la corda es podria trencar…
Si volem restablir els ponts de diàleg, hem d’aconseguir que el diàleg s’imposi per damunt dels partidaris del soroll. I hem d’aconseguir que el discurs constructiu, serè, sensat i exigent domini per damunt de la cridòria inflamada dels qui ja els va bé per als seus interessos que l’ambient es vagi deteriorant més i més.
Els socialistes catalans hem assumit des del primer instant de la nostra fundació aquesta vocació de pont, de vehicle d’entesa i de concòrdia. No és altra cosa la nostra convicció federal. La nostra convicció profunda en la divisa maragalliana d’unió i llibertat.
Avui, aquesta vocació i aquesta convicció ens obliguen a ser molt més exigents amb nosaltres mateixos i amb el socialisme espanyol. Ha arribat l’hora de fer un pas endavant decidit i decisiu per demostrar que el nostre projecte de catalanisme federal és desitjable i viable. Potser ha arribat el moment de començar a dir que aquest és l’únic projecte viable per a l’Espanya que estem construint des de la Transició.
És el que estem fent quan ens comprometem a exigir el compliment íntegre de l’Estatut votat pel poble de Catalunya. És el que estem fent quan estem exigint a les institucions democràtiques d’Espanya i els partits polítics que van votar l’Estatut que siguin coherents amb l’acord polític assolit sobre l’autogovern de Catalunya. És el que estem fent quan hem iniciat la negociació política amb el Govern espanyol per acordar alternatives a les parts de l’Estatut esmenades per la sentència del Tribunal Constitucional. És el que haurem de fer per acumular la màxima força del catalanisme, necessària per culminar amb èxit la negociació amb el Govern central.
Per fer realitat la causa comuna del catalanisme, sense miratges unitaris d’una tarda d’efervescència, buscant la solidesa i l’eficàcia d’una acció compartida i continuada. Ho haurem de fer quan siguin necessaris gestos i decisions valentes per fer reaccionar un socialisme espanyol que ha de fer seva, més clarament, la concepció d’una Espanya plural. I ha de comprometre’s en impulsar un projecte federal.
Ho haurem de fer quan arribi el moment de plantejar una reforma constitucional que reflecteixi el canvi de cultura política que proposem. Aquest és el nostre compromís amb els electors de Catalunya: fer efectiva la promesa d’ampliació del nostre autogovern continguda en l’Estatut de 2006 i fer avançar sense complexos el nostre projecte federal.
Potser ha arribat l’hora que els socialistes catalans plantegem l’Espanya federal no pas com una proposta amable sinó com un compromís i una necessitat mútues. Una necessitat per fer viable l’únic projecte de futur en el que ens sentim veritablement implicats i còmodes amb el conjunt dels socialistes espanyols.
També ha arribat l’hora -i les setmanes i mesos que venen seran molt exigents en aquest sentit- de denunciar la retòrica buida, darrere la qual els nostres principals adversaris s’amaguen quan parlen de vaguetats com el dret a decidir o la sobirania.
Claredat i responsabilitat, és el que haurem d’exigir a Convergència i Unió per dir quina és la seva proposta per al futur de Catalunya, en relació amb l’Estatut com a eina per al nostre autogovern.
Claredat i responsabilitat per explicar als ciutadans, que Convergència considera l’Estatut, que tan va costar fer, de negociar, d’aprovar i d’aplicar, com una joguina inútil i inservible. I haurien de dir a la gent, als empresaris, al món econòmic i social si el que proposen els nostres adversaris són quatre o vuit anys més de desgast, de tensió i de confrontació institucional i política.
I amb això arribem a la tercera crisi: la crisi política … o potser seria més exacte parlar de la crisi de la política. Perquè no estem davant d’anècdotes i incidents menors de la vida política quotidiana.
No. Estem davant d’una greu crisi de confiança en la política. Justificada per la manifestació reiterada –i certament amplificada- de símptomes que alimenten la insatisfacció i la desconfiança ciutadana i que porten a un creixement preocupant de la desafecció política, de la inhibició ciutadana de la participació activa en la resolució en els problemes col·lectius.
Uns símptomes prou coneguts i denunciats, però ben arrelats en les actituds i en el comportament dels actors polítics: des del sectarisme polític al tacticisme de curta volada, passant pel partidisme com a criteri determinant de massa decisions … O des de la corrupció política a la ineficiència administrativa, passant per la subordinació de la política a la pressió mediàtica …
Són fenòmens que en molts casos es retroalimenten, configurant un cercle viciós desesperant. Però tots aquests símptomes configuren el quadre d’una crisi de la política entesa com una crisi de la democràcia, de la política democràtica.
Una política democràtica que està afrontant una batalla desigual contra el poder expansiu dels mercats i contra el poder corrosiu d’uns mitjans de comunicació en permanent mutació.
Els temps de la política i els temps dels mercats i dels mitjans no van a l’hora. S’han desajustat de tal manera que la crisi de la política conté –com si es tractés d’una nina russa- diverses crisis simultànies: de representació, de legitimitat i de governabilitat.
Sóc conscient que trobar respostes a una crisi d’aquesta magnitud ens depassa i molt. Però no vegeu en aquesta constatació una declaració d’impotència, sinó d’un realista reconeixement dels nostres límits. La consciència del límit és una condició indispensable per a tota acció política que vulgui ser realment efectiva i transformadora.
Vol dir això, que els problemes de la democràcia requereixen respostes a diversos nivells. Des del nivell més immediat –local- als nivells nacional i estatal. I sobretot requereixen noves respostes als nivells europeu i global.
Respostes que han d’estar interconnectades perquè els nivells polítics han esdevingut interdependents. Però la complexitat institucional i procedimental d’aquestes noves respostes no pot prescindir d’unes poques orientacions bàsiques i irrenunciables.
Els problemes de la democràcia es resolen amb més democràcia. És a dir amb més poder de decisió ciutadana i amb més capacitat de deliberació pública. Els problemes de legitimitat de les institucions es resolen quan l’interès general és clarament identificat i compartit i s’imposa al partidisme. I quan l’acció institucional esdevé més eficient i més transparent. Els problemes de governabilitat es resolen amb institucions i procediments adequats a la naturalesa i abast dels problemes. Amb la flexibilitat indispensable per fer possible i efectiva la gestió de la interdependència i la integració de la governació en els nivells local, nacional, europeu i global.
I sabem que, per fer front amb credibilitat a la reforma de la política, implícita en tots aquests propòsits, ens cal afrontar -més enllà de l’àmbit institucional- una renovació radical dels instruments i de les formes de fer política, de les relacions entre la ciutadania i els partits polítics.
Amigues i amics, no ens podem conformar amb mitges tintes en aquesta reforma de la política. Perquè sense ella, no tindrem ni la credibilitat ni la legitimitat per liderar les reformes socials i institucionals que ens són exigides en aquest moment crucial.
Vaig acabant,
Deia en començar que el PSC està en un tombant crucial de la seva història. Afrontem unes eleccions clau, per la gravetat del moment i pels problemes i contradiccions de la nostra societat que hem de superar. I en una situació com aquesta, l’ambigüitat i la indecisió del partit serien suïcides.
Per això hem de ser capaços de presentar-nos a l’electorat tal com som. Del socialisme que defensem i del catalanisme que representem. Sense la mínima concessió a la resignació i el fatalisme. Una cosa més. Jo confio plenament en vosaltres, en la força del PSC.
Crec en el caràcter entusiasta i contagiós de l’impuls polític, de l’ànim polític. Sense energia personal és impossible mobilitzar energia col·lectiva. Sense fe i moral, sense ambició… no es poden demanar ni suport, ni confiances, ni vots. Sense l’empenta dels dirigents, dels líders, dels representants polítics… sense la vostra empenta, no mobilitzarem els militants, els simpatitzants i els ciutadans i ciutadanes.
Tinc, teniu, tenim… una gran responsabilitat. Ens toca tirar del carro.
Amics i amigues,
el partit està per jugar, encara. Les enquestes, les circumstàncies i el context…, potser, ens són adversos, però tenim conviccions i creiem que són compartides per la majoria del país. Una majoria que ha d’escoltar propostes clares. Si parlem clar, els indecisos tindran motius per anar a votar.
Si fem propostes per resoldre els problemes de la gent, els abstencionistes poden tornar a les urnes. Si som ambiciosos, els catalanistes que volen més autogovern, però no més conflicte, poden donar-nos la seva confiança. Si busquem la unitat, els moderats i la gent sensata pot trobar en nosaltres una opció vàlida.
Si fem del PSC el partit de la modernitat i l’europeisme, els joves que han fet 18 anys en aquesta legislatura poden sentir-se motivats per votar-nos.
Si defensem les polítiques socials a fons, els progressistes i la gent d’esquerra sabran que som la força que fa realitat els canvis socials.
Mireu, els indecisos, els abstencionistes, els catalanistes, els moderats, els progressistes i els joves… som la majoria del país. I el PSC és el partit de la majoria.
Aquests són els nostres compromisos davant del poble de Catalunya.
Uns compromisos que ens exigeixen i ens exigiran el millor de nosaltres mateixos. Uns compromisos que assumeixo personalment i que vull resumir en una única i superior obligació:
Res ens ha d’apartar del deure de servir el poble de Catalunya, fidelment i amb totes les nostres forces i capacitats.
La nostra actuació pot estar condicionada i limitada per la història i per la realitat -com la de tothom-, però no ens hem de resignar a considerar aquests condicionants i aquests límits com a impediments insuperables de l’acció reformadora.
Vull afirmar, davant de tots vosaltres, el meu optimisme i la meva convicció en que la voluntat combinada amb la intel·ligència pot superar els condicionants i els límits sempre que es sigui capaç de reconèixer-los.
Vull convidar-vos a compartir aquest optimisme de la voluntat, sense el que l’acció política perd tot el seu sentit.
Amigues i amics, moltes gràcies, pel vostre alè i pel vostre compromís, i per la vostre feina.
Els socialistes catalans sempre hem estat amatents als canvis socials i a la necessitat de fer polítiques adaptades a les noves realitats: és evident que qualsevol proposta econòmica i de política social, en el context actual, ha de tenir una ànima reformista, una voluntat transformadora per adaptar els fonaments del sistema de benestar als reptes socials del futur i a les dificultats econòmiques del present.
Vam dir que faríem una campanya propositiva i en això treballem intensament, com ho és el debat que farà el PSC a l’entorn del Programa Marc , el document base del qual va ser aprovat dissabte passat. Per aquest motiu no deixem de parlar de la crisi i els seus efectes. Hi dues maneres de parlar-ne: la d’aquells que la volen convertir irresponsablement en una eina de desgast dels governs i del propi model social europeu, i la dels qui veiem, malgrat tot, la crisi com una oportunitat per superar velles lloses i afrontar el futur amb més garanties de creixement econòmic i de justícia social.
Per això us vull recomanar el llibre “Reformes més enllà dels tòpics. Com pot Catalunya sortir reforçada de la crisi”, editat per la Fundació Rafael Campalans i que aplega vint articles d’ experts de diferents àmbits polítics i econòmics. No és una radiografia a l’ús ni un simple diagnòstic; es tracta de reflexions en positiu sobre la crisi per extreure’n lliçons de futur i, per tant, plantejar solucions per dibuixar la Catalunya del futur. El llibre és un treball propositiu, un recull de solucions i no només un catàleg de reptes sense resposta.
El llibre, coordinat per Xavier Pont i Joan Oriol Prats, recull les opinions d’aquells que han observat de prop l’evolució de la crisi des dels seus diferents àmbits d’actuació a l’economia catalana i encarnen millor que ningú el pensament reformista que creiem que s’hi ha d’imprimir. És un llibre que contribueix a un debat obert a tota Europa, i del qual n’és un exponent l’article aparegut avui al diari El Pais “100 ideas para remontar“, un llibre tracta temes que tenen molt a veure amb l’acció política que defensem els socialistes catalans i que s’està reflectint en els eixos del nostre programa. Em refereixo a la necessitat de canvis , a la formació i l’educació, fonaments de la nostra acció al Govern de Catalunya durant els darrers set anys, a la recerca i les infraestructures com a claus de la millora de la productivitat, la reivindicació d’una nova cultura empresarial i la importància de les reformes en l’organització del sector públic per millorar la seva productivitat i la seva eficàcia com a redistribuidor de recursos.
Crec que, en moments difícils com els que travessem, llibres com “Reformes més enllà dels tòpics. Com pot Catalunya sortir reforçada de la crisi” són necessaris per entendre que, ara més que mai, les esquerres en la seva vocació més reformista, són la via adequada per sortir de la crisi amb garanties de cohesió social.
Benvolgut, Benvolguda,
La setmana passada, la Mesa del Parlament va admetre a tràmit, amb els vots a favor de CiU, una iniciativa per organitzar una consulta per la independència. Una constatació del que el President Montilla porta dient des de fa mesos: a les properes eleccions s’haurà d’escollir entre un candidat que diu el que pensa i pensa el que diu, el nostre, i un que s’amaga, que practica un independentisme de conveniència, el senyor Artur Mas. Un President catalanista i transversal o un altre que vol portar el país per camins incerts.
El portaveu del PSC, Miquel Iceta, ho ha dit amb contundència: ens hem de preguntar si podem donar per fet que el projecte tradicional de CiU ha mort i ha nascut el projecte de la CiU independentista. El President Montilla va alertar en un míting a Cornellà de l’obsessió de Mas per la recerca tots els vots possibles, fet que el converteix “en un líder imprevisible, irresponsable i insolvent, que ha enterrat el pujolisme aquesta setmana, en dates de l’aniversari de l’expresident Pujol”. L’ambigüitat no és bona per la política ni pel país: ara toca lluitar contra la crisi econòmica. Però Mas ha decidit que és més important l’autodeterminació que estar al costat del Govern per fer front a la crisi.
Mentre alguns perden el temps amb aventures, els socialistes continuem amb una precampanya de propostes i solucions. Hem celebrat a Barcelona una nova trobada dels Diàlegs pel Progrés centrada la recerca, la innovació i el desenvolupament, on el President Montilla s’ha compromès a no fer ni un pas enrere en aquesta matèria. “Alguns pensen que a la recerca només li calen rebaixes fiscals; jo crec que el que necessita és confiança i aposta per part dels governants, i així ho hem demostrat amb fets”, va dir el President.
El compromís del President Montilla davant la crisi és inapel·lable. Sap que s’han pres decisions difícils, que s’estan fent sacrificis dolorosos i per això va enviar aquesta carta als treballadors públics agraint-los l’esforç. El President planta cara a la situació i lluita per sortir-ne el més aviat possible; a Mas, en canvi, li preocupen més els 20.000 catalans que pagaran una mica més que el mig milió d’aturats. Tampoc no està gaire més inspirat el seu soci Duran i Lleida, que vol més temps per pactar la reforma laboral, però nosaltres creiem que el que vol és més protagonisme.
No és moment de perdre’s en mitges tintes, personalismes ni tacticismes electorals. És el moment de les propostes, de mirar pel país, de parlar clar. És el moment del President Montilla. A les properes eleccions hem d’escollir entre un president de centreesquerra que proposa mesures i reformes per fer sostenible l’Estat del Benestar, o un altre de centredreta que opina que s’ha anat massa lluny en certes polítiques socials. Hem d’escollir entre un president federalista que planteja la via estatutària d’Entesa amb la resta d’Espanya, o un que abandona aquesta via per les tesis incertes i ambigües de ruptura amb Espanya i, per tant, posant en risc la cohesió social del poble de Catalunya.
Et necessitem perquè la veu del President Montilla s’escolti arreu del país davant la d’aquells que només l’aixequen per embolicar la troca.
Gràcies per la teva implicació i el teu compromís. Comptem amb tu.
I recorda que pots seguir tota l’actualitat del President Montilla i del seu equip a www.presidentmontilla.cat i www.socialistes.cat.
Jaume Collboni
Director de Campanya
Benvolgut, Benvolguda,
Des del Comitè de campanya continuem treballant amb tots els nostres equips, comitès territorials i sectorials , les joventuts socialistes i el conjunt del Partit, per concretar propostes electorals. Mentrestant, el nostre candidat, el President Montilla, continua refermant el seu lideratge en la lluita contra la crisi.
El President ha participat en el Fòrum Catalunya Món , on es va visibilitzar l’aposta del Govern i els agents socials per col·laborar i consolidar la internacionalització de Catalunya. I també assistit a la tercera trobada de “Diàlegs pel Progrés del món del treball”, que organitzem des del partit per debatre de tu a tu amb la ciutadania sobre els temes que més l’afecten i li preocupen. En aquesta ocasió, hem debatut sobre el món del treball, una de les nostres prioritats, i el President va fer una crida al consens en la reforma laboral per donar un missatge de confiança a la ciutadania .
D’altra banda us recordem que el proper dissabte 12 tindrà lloc a la Casa de la Convalescència (Barcelona) el proper Diàleg pel Progrés de la Recerca, la innovació i el desenvolupament , organitzat per la Sectorial i la Secretaria d’Univeristats i Recerca del PSC.
La crisi, i les solucions per sortir-ne, és el principal eix de la nostra proposta política. El Govern de Catalunya ha aprovat un nou paquet de mesures del seu pla d’austeritat per reduir el dèficit de la Generalitat en 1.670 milions el 2010. D’aquest nou paquet, destaquen la reducció d’un 5 per cent d’alts càrrecs i l’increment del IRPF per a les rendes superiors als 120.000 euros.
Són mesures difícils però necessàries en temps de crisi. CiU diu que s’hi oposarà i ho lamentem: esperàvem de la federació que, com a mínim, fes com a Madrid i no posés pals a les rodes. Però, com molt bé ha apuntat el President Montilla, a CiU li preocupen més els 20.000 catalans amb rendes altes que no els 500.000 aturats que hi ha actualment . En el mateix sentit s’ha expressat la Comissió Executiva del partit a través del portaveu Miquel Iceta, que ha recordat que l’any 1995 “CiU va començar una dinàmica molt similar al respecte del govern espanyol, encapçalat pel Partit Socialista: li donaven suport però feien tot el possible perquè caigués”. Demanem al senyor Duran que sigui més moderat i, també, més curós en el seu llenguatge, que ara toca estar al costat del Govern.
Ara, més que mai, cal plantar cara a la situació econòmica i mirar pels més febles. Per això creiem que no es pot entrar en debats innecessaris com el del burca. Nosaltres estem en contra del burca, però no ens sembla una urgència en absolut legislar sobre aquest tema , com ha afirmat públicament la diputada Rocío Martínez-Sampere.
És el moment de lluitar contra la crisi. És el moment de garantir el futur.
Gràcies per la teva implicació. Gràcies pel teu compromís.
Comptem amb tu.
Jaume Collboni
Pots seguir tota l’actualitat del President Montilla i del seu equip a
Reprodueixo l’entrevista que avui , diumenge 30 de maig , publica el diari El Punt.Barcelona - ANNA SERRANO
El sumari del cas Pretòria, la comissió del cas Millet… Aquest final de legislatura crispat no afectarà la campanya?
–«Afecta sobretot la vida i el debat polític, però a la campanya, efectivament, també influeix. El nostre disseny bàsic continua igual; d’aquí a l’estiu fonamentalment el que fem és contacte amb la societat civil i explicació de l’obra de govern.»
–El cas Pretòria afecta exdirigents del PSC i hi surten citats noms del partit i d’altres. Els preocupa la influència que pugui tenir a sis mesos dels comicis?
–«Pot influir en el nivell de participació, però també a l’hora de veure com uns partits i uns altres l’aborden. Quan va esclatar, el PSC va prendre decisions molt contundents: va cessar dels càrrecs públics les persones presumptament implicades i els va suspendre de militància. D’altres, no han estat tan contundents. Si ho haguessin estat més, ara no tindrien el problema que tenen. Això, en general, perjudica tota la classe política.»
–La presidenta del TC diu que hi haurà sentència abans de l’estiu; això també ho podria alterar tot…
–«Seguim convençuts que l’Estatut que van aprovar el Parlament, les Corts i el poble de Catalunya és constitucional. Ara el que cal és demanar la renovació del TC i la modificació de la llei orgànica amb l’objectiu que el tribunal torni a tenir la legitimitat moral per fallar la sentència. Parlar més enllà d’això és fer especulacions.»
–El decret anticrisi aprovat per Zapatero conté mesures impopulars com la congelació de les pensions, també en precampanya…
–«Abans que tot som un partit de govern amb responsabilitats a Espanya, Catalunya i a molts ajuntaments. Els governs d’Europa estan prenent mesures d’austeritat perquè és el que cal per sortir ràpidament de la crisi: reduir el dèficit per ser més competitius i que l’economia torni a generar llocs de treball. Què això té conseqüències electorals? Pot ser, però, per responsabilitat, un partit de govern ha de fer el que creu que és necessari per a l’economia del país i no pensar ni en enquestes ni en eleccions. Les mesures són puntuals i acotades en el temps. Han de servir perquè d’aquí a un parell d’anys tornem a una normalitat en el creixement i puguem mantenir les polítiques socials que els governs socialistes a Espanya i Catalunya han fet en les darreres legislatures. En aquest país, s’ha fet un salt històric: s’han pujat com mai les pensions mínimes, el salari mínim, s’ha desplegat la llei de la dependència, que abans no existia. Per garantir-ho, hem de prendre mesures, tot i que, a curt termini, puguin tenir cost electoral.»
–Abstenint-se, CiU ha salvat Zapatero…
–«A pràcticament tots els països europeus les mesures s’han pres amb acord de les oposicions, governi qui governi. Denunciem la falta de responsabilitat del PP i del senyor Rajoy en aquest aspecte. L’abstenció de CiU, CC i UPN és un exercici que es correspon amb el que estan fent les oposicions europees. En coherència, CiU haurà de modular molt segons quins discursos a Catalunya d’una certa demagògia pel que fa a les mesures d’austeritat. Si volen ser coherents, ho han de ser a Madrid i a Barcelona.»
–Els socis del tripartit han expressat algunes diferències en la negociació del pla català…
–«La coherència que es demana als grups de l’oposició és una actitud que hem de mantenir els del govern. Els socis saben que són mesures d’austeritat puntuals, amb una data de caducitat, i amb l’únic objectiu de fer sostenible l’Estat del benestar.»
–La crisi dificulta la campanya en positiu que han plantejat?
–«Tot al contrari. Quan les coses són més difícils és quan s’ha de demostrar més responsabilitat, seny i un missatge més constructiu perquè la gent és més reticent a la demagògia. Ara més que mai hem de fer un missatge constructiu.»–Va dir que potser no era el millor moment perquè el president Zapatero vingués a fer campanya, ho farà?
–«El president Zapatero participarà en la campanya. Ho ha fet en altres ocasions i ho continuarà fent en el futur. No només ell, també hi haurà presència de ministres en la campanya i la precampanya.»
–Quin és el paper de José Zaragoza en la campanya; algunes veus van apuntar que la continua dirigint…
–«El senyor Zaragoza és membre del comitè de campanya i té la missió que li ha encomanat el president: mobilitzar el partit com a secretari d’Organització. No és la primera vegada que el secretari d’Organització no dirigeix una campanya autonòmica. El senyor Iceta va dirigir la del 2003.»
–Les enquestes situen CiU 7,5 punts per davant del PSC, com remunten?
–«Fent el que estem fent. Escoltar, explicar l’acció de govern, amb molta tranquil·litat i sense perdre el nord. El nostre repte continua sent mobilitzar el nostre electorat, que té tendència a despertar tard. Per contra, el conservador i nacionalista ara està molt actiu, a l’expectativa i en tensió.»
–En el final de la legislatura la marca tripartit ha desaparegut, està esgotada?
–«Plantegem una campanya per governar en solitari perquè som un partit de govern i perquè, normalment, ho hem fet en solitari. La manera de desplegar el nostre programa de forma plena és tenint la confiança de la gent i podent governar en solitari.»
–Si no es pot, només es tanquen al PP?
–«Si no governem en solitari, veurem com està l’aritmètica parlamentària. Sembla bastant ridícul plantejar que el PSC pugui pactar amb el PP.»
–I amb CiU?
–«Ho descartem perquè representem opcions antitètiques: ells són la dreta, nosaltres l’esquerra. Com ha dit el president, només en casos molt excepcionals i d’emergència nacional es pot entendre que un partit majoritari i l’oposició formin govern. No sembla que sigui el cas.»
–Oriol Pujol prefereix pactar amb ERC…
–«CiU també ha dit que la política econòmica la pactarien amb el PP. CiU té un problema greu d’indefinició. L’ambigüitat de Pujol, del tot calculada, Mas l’ha convertit en indefinició. No aclareix si és o no independentista, si vol o no un referèndum, si vol política econòmica social o neoliberal… L’ambigüitat històrica del pujolisme Mas l’ha convertit en indefinició i, en els temps que corren, la gent vol seguretat i certesa. El senyor Mas és poc fiable en la mesura que no aclareix i no es defineix.»
Benvolgut, Benvolguda,
Avui el Comitè de Campanya s’ha reunit per analitzar la marxa de la precampanya en la que ja estem immersos i que ha estat marcada per les mesures anticrisi anunciades pel Govern de l’Estat.
Som conscients que les mesures proposades pel president Zapatero per fer front a la crisi són necessàries i conjunturals. Els socialistes catalans hi estem d’acord, i el President Montilla així ho ha manifestat aquests dies, alhora que ha reivindicat que hauran de ser més progressives, de manera que qui més tingui acabi pagant més.
I és en aquest context que no em puc estar de posar de manifest l’actitud de l’oposició d’aquest país en aquests dies difícils pel nostre futur. Mentre a països com Portugal, Irlanda o França els partits de l’oposició fan costat als seus governs responsablement i pel bé de la ciutadania, aquí tenim a Mariano Rajoy i Artur Mas que semblen viure en un altre món. Malauradament les ànsies electorals no els permeten actuar amb sentit de país, i l’oportunitat de recollir suports en base al rebuig a mesures impopulars és massa temptadora.
Pel que fa l’evolució de la campanya ha de quedar clar que el PSC no pensa renunciar ni per un moment a posar de relleu les polítiques socials que han desenvolupat els Governs de Progrés a Catalunya. El Comitè de Campanya esmerçarà tots els seus esforços en comparar la Catalunya d’avui, una Catalunya més justa i socialment avançada, amb aquell país que vàrem heretar després de 23 anys de Governs de la dreta.
No acceptarem ni una lliçó de la dreta pel que fa a polítiques socials malgrat la crisi. Les esquerres hem canviat Catalunya i hem d’explicar-ho amb contundència i amb orgull. Dues escoles per setmana, vuit nous hospitals i 110 equipaments d’atenció primària, més inversió que mai en infraestructures… Només són unes dades de les moltes que desplegarem en campanya.
La política social està a l’ADN del socialisme, com ho demostra que la pensió mitja s’ha incrementat un 9% des que governa Zapatero i que ara les pensions mínimes i les no contributives també pujaran, com cada any, i malgrat les mesures endegades per fer front a la situació econòmica; malgrat la demagògia, podem dir clarament que cap pensió baixarà el 2011.
Tot i la terrible crisi a la que hem de fer front, cal explicar la veritat i posar deixar ben clar que Catalunya és un país més just i més solidari amb els que menys tenen des que governem les esquerres.
És per això que necessitem la teva ajuda.
Gràcies per la teva implicació. Gràcies pel teu compromís.
Comptem amb tu.
Jaume Collboni
Director de campanya
video/x-flv ; 22.25 Mb
Com saps, estem vivint dies i temps difícils. No és cap novetat. Travessem la crisi econòmica més important dels darrers 30 anys, una crisi que no podrem superar sense esforços ni sacrificis col·lectius que, com és lògic, afecten al decurs de la campanya.
Ahir vàrem conèixer les mesures del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero per aconseguir una reducció del dèficit que ens permeti afrontar el futur amb més garanties. Des de Catalunya, el Govern presidit pel nostre candidat, José Montilla, juntament amb el Conseller Castells, ja ha explicat també les iniciatives que s’adoptaran des de la Generalitat per plantar cara a aquesta complexa situació econòmica.
Creiem que el president Zapatero i els Governs de progrés estem garantint que la sortida de la crisi sigui sostinguda de forma col·lectiva i progressiva, perquè paguin més els que més tenen. Vagi per endavant que defensem la funció pública i el treball dels nostres funcionaris davant la criminalització que en fan CiU i PP, que amb les seves propostes només busquen afeblir l’Estat del Benestar. Cal reconèixer que les mesures d’ajustament plantejades ahir són dures, però també cal tenir en compte que són conjunturals i que tenen per objectiu facilitar una ràpida sortida de la crisi, permetre sostenir la recuperació econòmica i afavorir així la creació de llocs de treball, que és el nostre objectiu principal.
El viceprimer secretari i portaveu del partit, Miquel Iceta, ho ha dit ben clar en el seu article que li publica avui el diari ABC: “Tots sabem que els principals responsables de la crisi no són precisament els qui més la pateixen”. Els socialistes donem suport a les mesures anunciades pel Conseller Castells que defensa una fiscalitat forta i justa i que ha subratllat que la disminució salarial dels funcionaris ha de fer-se “de manera justa, perquè siguin aquells que més guanyen als qui més es retalli”. Abaixar impostos i retallar despesa és una fórmula de la dreta que a nosaltres no ens ha agradat mai. La nostra prioritat és la gent, com ha deixat clar el president Montilla assegurant que “les polítiques socials són una de les prioritats del Govern”. És per això que no acceptem lliçons d’aquells que diuen que retallar ara vol dir anar en contra de la protecció social.
Els partits de la dreta, com no podia ser d’una altra manera, han aprofitat l’avinentesa per desgastar els Governs i jugar a confondre la ciutadania, però no hem d’oblidar mai que les receptes d’aquests mateixos partits són les que ens han portat fins a aquesta situació. I cal recordar que el President Montilla va ser un dels primers líders polítics a admetre la crisi i el seu Govern, el primer a adoptar mesures concretes per combatre-la. Només una dada: el primer paquet de mesures amb aquest objectiu porta data de l’abril de 2008. Mentre la dreta es limitava a criticar sense fer propostes, altres no hem parat de treballar ni un sol moment per mantenir la protecció social i sortir enfortits de la situació, ja sigui a través de l’Acord Estratègic o amb els 30 Compromisos per a l’ocupació, per citar uns exemples, sempre des del diàleg social.
Mentre la dreta fa campanyes de màrqueting, i cap proposta, nosaltres proposem rigor, treball i compromís. Així és el President Montilla. Així som les i els socialistes. Treballarem per a fer noves propostes, treballarem per protegir els més febles i treballarem per sortir de la crisi.
Superarem aquesta situació com n’hem superat plegats d’altres de difícils. Mentre nosaltres treballem com sempre, amb coratge, pel futur, hi ha qui només pensa en les eleccions.
Gràcies per la teva ajuda. Gràcies per la teva implicació. Gràcies pel teu compromís.
Comptem amb tu.
Jaume Collboni
Director de campanya
Benvolgut, Benvolguda
Els i les socialistes catalans aspirem a continuar liderant i fent progressar Catalunya de la ma del nostre candidat, el President Montilla. Sabem que no seran unes eleccions fàcils; els efectes de la crisi econòmica i la creixent sensació de distància entre la política i la ciutadania les han convertit en un veritable repte per al nostre projecte polític.
Com saps, el President Montilla em va encarregar dirigir la campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya. Una direcció compartida amb la resta de membres del Comitè de Campanya: Isaías Táboas, Iolanda Pineda, Àngel Ros, Laia Bonet, Josep Fèlix Ballesteros, Núria Ventura, José Zaragoza, Núria Parlón, Miquel Iceta i Rocío Martínez-Sampere, i amb el suport del coordinador del Comitè, Paco Aranda.
Ens hem posat a treballar amb intensitat i convicció, i començarem explicant als catalans i les catalanes l’obra dels governs d’esquerres. Explicant i demostrant amb fets el salt històric que Catalunya ha fet en infraestructures, en polítiques socials, en nivell d’autogovern i finançament, que ha situat el nostre país en les millors condicions per encarar els reptes del futur.
Volem una campanya neta, que permeti contrastar propostes, model social i projecte de país. Per això tothom haurà de dir allò que proposa als catalans i a les catalanes, sense amagar res i parlant clar. Des del PSC hem adoptat el compromís de dir el que pensem i fer el que diem. No sabem fer política d’una altra forma. Només esperem que aquesta sigui una norma de conducta compartida per la resta de forces polítiques catalanes.
Els i les socialistes seguim creient que el President Montilla és el líder que el país necessita. Perquè només ell està en disposició de defensar Catalunya, i el que Catalunya representa pel que fa al seu model social i de convivència, la seva cultura i la seva economia.
Comptem amb tu per portar aquest missatge a cada racó, a cada barri i a cada poble, vila i ciutat del país. Per això et convidem a fer ús d’un nou lloc web: www.presidentmontilla.cat, que ha d’esdevenir un espai de participació on fer les aportacions i donar les opinions que consideris.
Aquesta serà una campanya que farem entre tots i totes, perquè només així podrem fer una proposta àmplia i compartida per la gran majoria de la nostra societat.
Gràcies per escoltar i per proposar.
Comptem amb tu en aquest repte apassionant.
Visca Catalunya i Visca el PSC!
Jaume Collboni
Director de campanya
Avui ens hem trobat tots els companys i les companyes que tenen la responsabilitat d’activar la campanya als diferents territoris, a les sectorials del PSC i a la xarxa.
Transcric les intervencions del President Montilla i, posteriorment la que he fet jo mateix.
Intervenció del primer secretari a la reunió de comitès territorials de campanya del PSC
Molts bon dia companys i companyes,
Sé que heu estat treballant durant bona part del matí per planificar la campanya electoral del PSC al territori.He volgut acompanyar-vos una estona per donar-vos les gràcies, per agrair l’esforç que esteu fent, per transmetre la responsabilitat que sento per la confiança que heu dipositat en mi, i per dir-vos que cada dia que passa estic més convençut de les nostres possibilitats de victòria.
Sé que molts de vosaltres llegiu enquestes que diuen que anem segons,
i possiblement és cert, però això, en comptes de desanimar-nos,
ens ha de fer treballar més dur,amb més convicció, amb més ganes.
Perquè si em permeteu una petita broma:
Si ens esforcem cada dia,
la victòria en la que confio,
tindrà un sabor encara més dolç.
Ja us ho vaig dir el dia que el Consell Nacional em va elegir de candidat:
Estic en plena forma,
i ho estic perquè sé que el PSC està en plena forma.
I els nostres adversaris saben que més enllà de les enquestes,
quan el PSC es posa a treballar com sap,
és imparable.
***
Tenim per davant un repte apassionant,
i diria més,
tenim un obligació i un compromís amb Catalunya.
Hem d’adquirir el compromís d’evitar que la dreta torni a governar Catalunya,
i alhora hem d’evitar que triomfin les posicions que ens volen allunyar de la resta de pobles d’Espanya (nacionalistes espanyols i catalans)
No ho dubteu
la dreta d’aquí i la d’allà,
si poden i sumen,
tornaran a pactar,
com sempre han fet.
***
Com sabeu ahir vaig estar reunit amb Mariano Rajoy,
i li vaig demanar que retirés el recurs contra l’Estatut de Catalunya,
i ho vaig fer amb el convenciment que els motius pels que es va presentar,
(que no oblideu que era que es trencava Espanya),
s’han demostrat completament falsos.
La resposta va ser l’esperada:
no el retirarà.
Doncs bé,
els catalans tenen el dret de saber que Mariano Rajoy,
l’actual líder de l’oposició a Espanya,
formava part del Govern de José María Aznar,
amb qui Artur Mas va pactar per dues vegades no reformar l’estatut a canvi del suport parlamentari del PP a CiU al Parlament de Catalunya.
Sona a passat,
i en el passat ha de quedar.
I per aconseguir que no torni a passar,
no podem donar ni una mínima esperança a la dreta per pactar,
perquè si pot ho farà.
Necessitem el suport de la gent per evitar que sigui Mariano Rajoy qui,
pactant amb CiU,
decideixi el futur de l’autogovern de Catalunya.
Sé que estic sent dur,
però la gent ha de tenir dret a saber què proposa cadascun abans d’anar a votar.
Sincerament,
Dels dos candidats que poden aspirar realment a ser president de la Generalitat només hi ha un que pugui dir que:
No pactarà amb el PP per ser president,
i que no votarà a favor de la independència de Catalunya.
Vull sentir a Artur Mas dient això,
vull que deixi d’enredar,
vull que no confongui a la gent,
el que vull és que digui el que realment vol,
i que quan ho digui ho compleixi,
perquè no sempre ha estat així.
Jo, en canvi,
no m’amago de res:
Ni del que sóc,
Ni del que penso,
Ni del que faig.
Ni del que dic.
Altres, en canvi, callen.
I parlo del silenci de Convergència i Unió,
del silenci d’Artur Mas.
Mentre tot el país,
absolutament tothom,
li demana al PP que retiri
el recurs d’inconstitucionalitat,
ells callen o parlen amb la veu molt baixa…
No sento la veu del sr Mas
demanar,
exigir,
obligar al PP a que rectifiqui.
I ells podrien, segurament,
ja que han tingut tractes i pactes amb el PP
perquè els volen tenir o no els descarten.
No escolto al Sr. Mas com li diu al Sr. Rajoy
que fins que no retiri el recurs que se n’oblidi de pactes i acords.
No escolto al Sr. Mas dir que no serà President
amb els vots de la dreta espanyola més anticatalana que mai hem tingut.
Aquesta és la realitat.
Silencis i complicitats.
***
Per tant,
al final,
l’elecció és senzilla:
tenir un President catalanista i federalista,
o bé tenir un President nacionalista i sobiranista que tingui com a objectiu últim la independència.
L’elecció és tenir un govern de centreesquerra o un govern de centre dreta de CiU i PP.
Perquè CiU no mantindrà una posició política a l’hora de fer pactes,
només farà pactes amb un objectiu,
que Artur Mas sigui president.
A canvi del que calgui!
El PSC no vol ni falses dreceres,
ni sorpreses,
ni invents,
ni passes enrere.
El nostre projecte és transparent,
tothom el coneix,
i no tinc la necessitat d’amagar el penso depenent de a qui li estigui parlant.
El nostre projecte per a Catalunya es basa en cinc principis bàsics:
• Catalanisme com a sentiment cívic transversal i integrador.
• Federalisme com a mecanisme d’entesa entre tots els pobles d’Espanya i d’Europa.
• Justícia social com a principi inspirador de les polítiques públiques.
• Vocació majoritària, unitat civil i de país.
• I esperit reformista, transformador, renovador al servei d’una Catalunya de les idees i del coneixement!
I lluitarem per la victòria perquè seguim creient que el nostre projecte és el que garanteix millor el progrés de Catalunya i la seva gent a través de cinc grans objectius:
• Lluitar contra la crisi, crear llocs de treball i impulsar un canvi de model econòmic.
• Mantenir el sistema de protecció social.
• Desplegar l’autogovern i impulsar l’Espanya plural i l’evolució federal de l’Estat.
• Preparar el futur: infraestructures, educació i recerca.
• Assegurar la unitat civil dels catalans. No deixarem que ningú la posi en perill.
***
Vaig acabant…
Sabeu que hem demanat una campanya neta,
de propostes i no de paraules gruixudes,
de confrontació d’idees i no de persones.
Però per aconseguir que això sigui així cal que tothom jugui net.
Jugar net és dir el que es pensa sempre,
proposar el que es considera millor pel país,
i el que encara és més important,
mantenir la paraula donada després de les eleccions.
Crec sincerament que aquell que ha de canviar d’ideari dos cops per setmana,
o qui no pot dir obertament el que vol pel seu país,
no hauria de ser el seu president.
***
Jo espero de vosaltres precisament el contrari.
Que expliqueu qui som,
com som,
què volem,
què farem,
i què som gent d’ordre,
seria,
rigorosa…
i amb ambició de país
Aquest és el nostre gran valor, companys i companyes,
i la gent ha d’entendre que el nostre projecte no es construeix sobre paraules gruixudes,
o carrerons sense sortida,
sinó sobre conviccions,
feina,
esforç
i determinació.
Us agreixo la bona feina que esteu fent,
I per descomptat la que fareu a partir d’avui.
Moltes gràcies i a guanyar.
Intervenció del Dircetor de Campanya, Jaume Collboni
Companys i companyes,
Amics i amigues,
President,
Hem estat treballant aquest matí per a posar en marxa la nostra organització electoral.
Des que vas nomenar el teu Comitè de Campanya, que tinc la responsabilitat de dirigir, hem anat complint totes les etapes que ens hem proposat:
Primer, des de Pinós, vàrem iniciar el camí des del centre i el cor de Catalunya. Des del centre i el cor dels valors i les conviccions que representem.
Vas expressar el nostre compromís, les nostres conviccions, els nostres valors, per continuar fent de Catalunya un país, una societat, de tots i de totes, socialment justa, unida, pròspera , forta i respectada.
En segon lloc, des de Girona, et vam ratificar unànimement com el millor candidat per aquestes eleccions, com el futur President que Catalunya necessita.
En tercer lloc, des de Barcelona, vam iniciar la mobilització de la nostra gent. Dels nostres afiliats i afiliades, dels nostres amics i amigues, de les nostres famílies, dels nostres veïns i veïnes, de la gent que fa possible aquest projecte polític.
De la gent que al llarg dels anys ha donat suport al més gran i important projecte de modernització i transformació social de la història moderna d’Espanya i de Catalunya.
+++
Però avui, President, ens hem trobat per posar-nos més feina.
Hem analitzat les nostres possibilitats de creixement electoral.
Hem explicat el desplegament organitzatiu que farà el PSC i la seva gent per tot el país, a través dels milers d’ activistes que estan esperant l’odre de sortida.
Hem explicat la nostra estratègia a les xarxes, a través dels centenars de voluntaris que estan preparats per actuar.
Procurarem fer-ho sense errors, perquè no podem perdre cap oportunitat; però també hem de ser conscients que sense risc, sense apostes decidides no es pot remuntar, ni recuperar el terreny…
Jugar per a guanyar, no és el mateix que jugar per empatar…
Tothom, i jo el primer, hem de donar el millor de nosaltres.
Aquesta campanya no la guanyarem
sense esforçar-nos més que ningú,
Sense treballar més que ningú,
Sense encertar-la més que ningú.
Sense arriscar més que ningú.
Mai com ara, el nostre èxit electoral dependrà tant de la nostra feina i de la nostra organització.
No guanyarem sense tensió, ni sense energia col•lectiva.
+++
Hem dit molts cops que som el partit central de Catalunya, que compartim els valors de la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i que som el partit més gran i amb més responsabilitats de govern de Catalunya.
Doncs bé, ara cal demostrar-ho.
Cal passar, aquí també, de les paraules als fets.
Ningú pot abstenir-se, ni defallir, i deixar-se endur pel pessimisme.
No hi ha eleccions més importants per un socialista català que les eleccions al Parlament de Catalunya.
Tenim, i ho sabem, el millor candidat per Catalunya
I farem la millor proposta electoral basada
en mantenir allò que val la pena, com ara els avenços socials,
continuar el que cal, com ara les reformes, i la represa de l’economia
i renovar i canviar el que sabem que és millorable
Obrir, en definitiva, nous horitzons
+++
Estem i estarem preparats per quan diguis i per quan toqui.
Ens queda, encara, una llarga etapa per escoltar, i dialogar amb la gent, en especial amb els sectors que estan a les trinxeres de la crisi. Volem compartir aquesta campanya amb la ciutadania, abans de fer la proposta de programa que Catalunya necessita i abans de presentar l’equip electoral que t’acompanyarà en les properes eleccions.
Aquest matí hem vist i analitzat, a fons, que podem guanyar si mobilitzem tot el nostre vot i representem a l’espai central de Catalunya.
És a dir, podem
Aquest partit si es mobilitza tot, alhora, coordinadament, i amb determinació és imparable, com ho demostra a les eleccions generals, europees i municipals.
No donarem cap espai per perdut.
Els ciutadans de Catalunya han de percebre que creiem que és possible la victòria a tot arreu , sigui quin sigui el nostre resultat electoral anterior.
No hi ha vots captius, els vots no són dels partits, són dels ciutadans.
És a dir, podem…. i, també, sabem com fer-ho
També hem vist com la Catalunya digital, la Catalunya que viu, estudia, s’informa, treballa, es relaciona a la xarxa, a les xarxes socials és la Catalunya emergent, la Catalunya la del futur i la d’avui.
I aquí hem de fer una proposta engrescadora que generi llibertat, energia i capacitat autònoma per a aconseguir una campanya des de la base, de baix a dalt, que ens contamini de noves idees.
Sense activistes al carrer i a la xarxa, no guanyarem
I aquí podem donar una batalla decisiva.
És a dir, podem, sabem i volem.
És a dir, depenem de nosaltres mateixos.
Aquesta campanya no és per pusil•lànimes, ni per calculadors, ni per conformats, tampoc per prepotents. La victòria serà pels qui confien en Catalunya i la seva gent.
+++
Amigues i amics
Ahir es van celebrar eleccions al Regne Unit.
I ja coneixeu els resultats (ni “debacle” laborista, ni “arrasada” de la dreta)
+++
Perquè queda clar: Les eleccions no són enquestes, són vots i persones.
Queda clar que en les properes setmanes hem d’escoltar més que mai. Cal que comuniquem, però també que ens “encomanem” del que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, que ens voten o no, volen de nosaltres.
Perquè sabeu que estem més a prop dels ciutadans i ciutadanes que no ens voten del que ells mateixos creuen en aquests moments.
En aquesta campanya, més que en cap de les anteriors, no hem de pensar en els votants. Hem de pensar en les persones, en el ciutadans i ciutadanes.
Avui, més que mai, els catalans i catalanes estan parlant clar. Escoltem-los.
Fem que se sentin propers a nosaltres.
Fem que sentin que treballem per ells.
En política tenim tendència a apel•lar al passat i a projectar-nos en el futur. Però ara, més que mai, és el moment d’escoltar present. Sentir el minut a minut de la societat, concentrar-nos en el ‘aquí i ara’…
+++
Perquè queda clar: Les eleccions no són enquestes, són els vots de la gent.
Centrem-nos en les persones, en els seus problemes, en les seves demandes, en representar-les de manera inclusiva i oberta….i guanyarem
Persones i vots contra càlculs i enquestes. Fets i paraules , contra màrqueting i arrogància.
Aquesta és la formula.
++
President,
Ens vas demanar imaginació, innovació, eficàcia, debat i contrast de models i capacitat competitiva.
En definitiva, un nou estil.
Una proposta de fets i de paraules.
Una actitud de combat, una moral de victòria i una determinació en els nostres valors.
I això farem.
Perquè sabem, en definitiva, que “el futur no és un regal, és una conquesta”.
+++
Amigues i amics.
No són temps de grans promeses, ni de brindis al Sol
No són temps de generar més incerteses, ni de propostes frívoles
No són temps d’atacs injustificats , ni de destrucció de l’adversari
…justament perquè vivim temps difícils…
És temps de realisme i de rigor
És temps de conviccions i valors
És temps de defensar Catalunya, el seu model social i de convivència
És temps de sacrificis , d’esforç, d’humilitat i de treball.
President, és el nostre temps!
Amigues i amics.
Ànim i a treballar, no tenim un minut per perdre.
Bona feina!
Endevant President!
Aquest matí, al Parlament de Catalunya, el Miquel Iceta ( Portaveu del Grup Socialista-Cpc), ha pronunciat un discurs que em sembla molt important tenir en compte per ser conscients dels moments que estem vivint a la política catalana.
Sr. President, senyores i senyors diputats,
Pel nostre grup parlamentari, haver signat i votar aquesta proposta de resolució no suposa cap esforç, ni cap sacrifici, ni cap exercici de responsabilitat, ni tampoc una contribució a un gest unitari pensant de cara a la galeria.
No entenc a aquells que, amb grans escarafalls parlant de superresponsabilitat, demanen reconeixement per haver arribat a aquest acord quan, senzillament, estan complint amb la seva obligació i fent un acte de coherència.
Nosaltres votem aquesta proposta perquè entenem que, com a catalanistes i federalistes, la nostra obligació permanent és defensar l’autogovern i defensar l’Estatut. I la votem també per respondre positivament a la crida que feia el president de la Generalitat divendres passat, conegut el cinquè intent fallit del Tribunal Constitucional per dictar sentència sobre el recurs presentat pel Partido Popular contra l’Estatut d’Autonomia.
Votem aquesta resolució perquè volem afirmar un cop més la nostra convicció sobre la plena constitucionalitat de l’Estatut.
Votem aquesta resolució perquè volem reiterar, tantes vegades com calgui, l’especial respecte que ha de merèixer a tots una llei que ha estat referendada per a la ciutadania a la que ha de servir.
Votem aquesta resolució perquè, precisament des del respecte que ens mereixen les institucions i l’Estat de dret, no podem deixar d’assenyalar que el Tribunal Constitucional està en una situació anòmala. Incomplet per la defunció d’un magistrat, amb quatre magistrats amb un mandat que va acabar fa més de dos anys i mig, i amb un magistrat que ha estat atípicament privat de participar en les deliberacions i votacions sobre el recurs presentat pel PP contra l’Estatut.
Votem aquesta resolució perquè creiem que el Congrés i el Senat han de complir amb la seva obligació institucional d’assegurar que el Tribunal Constitucional estigui complet i que els magistrats que l’integren no hagin sobrepassat els seus mandats.
Votem aquesta resolució perquè els ciutadans i ciutadanes de Catalunya no entendrien que les institucions catalanes no utilitzessin tots els mitjans al seu abast per defensar l’autogovern de Catalunya i el nostre Estatut. Perquè nosaltres seguim creient en l’Estatut. I el defensarem sempre, peti qui peti, passi el que passi. En això compartim també l’actitud del President Montilla expressada ahir mateix en aquesta Cambra.
I, per cert, volem aprofitar per solemnitzar el nostre suport a les decisions preses en aquest sentit pel govern de Catalunya en la seva reunió de dimarts.
Votem aquesta resolució perquè tots els elements que la integren no sols no posen en qüestió el nostre sistema institucional, sinó que pretenen assegurar el correcte funcionament de totes les institucions. També els punts tercer i quart de la proposta. I per això no acceptem l’esmena del Grup Mixt que pretén eliminar el punt tercer. I tampoc no volem pronunciar-nos ara sobre el contingut concret de la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional com pretén l’altra esmena del Grup Mixt.
Votem aquesta resolució perquè volem donar un missatge alt i clar a les institucions espanyoles i als demòcrates i progressistes de tota Espanya.
Perquè aquesta qüestió, senyores i senyors diputats, no és una controvèrsia entre Catalunya i la resta d’Espanya. Ni a Catalunya les opinions són monolítiques ni tampoc no ho són a Espanya. Vegin, sinó, l’opinió del director del diari Público: “La exigencia constitucional de consensos amplios pretendía que la composición de la más alta instancia del sistema reflejara la evolución de las mayorías parlamentarias. Por tanto, quienes tanto predican las bondades de la Constitución sólo tienen que hacer una cosa: cumplirla”.
O parin atenció a aquest fragment d’un editorial del diari de més tirada a Espanya, el diari El País: “Obstinarse en que sea el tribunal en su actual composición quien se pronuncie, y no otro sin recusaciones ni prórrogas, pondría de manifiesto una inaceptable pretensión de determinar el contenido de la sentencia a través de argucias”. Jo no sería capaç de dir-ho més clar.
No estem demanant que es canviïn les regles de joc, només estem exigint que es compleixin.
No presionem el Tribunal Constitucional ni neguem la seva funció, només aspirem a que desenvolupi les seves funcions amb plena normalitat institucional, perquè les seves decisions puguin ser acceptades amb normalitat.
Demanem que tothom recordi que el nostre Estatut va ser negociat entre una delegació del Parlament i les Comissions Constitucionals del Congrés i del Senat, que va ser aprovat per majoria absoluta per les Corts Generals, i que va ser sotmès a referèndum dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya que, de forma majoritària, el van aprovar. I ho fem perquè sembla assenyat no promoure un xoc de legitimitats, i no hauria de difícil evitar-lo.
Creiem sincerament que aquí no només està en joc l’Estatut. Aquí està en joc una determinada interpretació de la Constitució.
La Constitució de 1978 va ser un gran espai de trobada. ¿Seguirem cabent-hi els que varem lluitar per aconseguir-la i la varem votar? ¿O ens veurem expulsats del consens constitucional 30 anys després? El que va ser possible el 1978, ¿no ho és avui? Nosaltres confiem avui en la Constitució com hi varem confiar llavors. La Constitució també ens pertany. També és la nostra.
En la nostra opinió alguns pretenen imposar una visió restrictiva de la Constitució, precisament la visió dels que es negaven a incorporar el concepte de nacionalitats i regions el 1978, la visió dels que van votar en contra del Títol Vuitè de la Constitució. I això és molt greu i pot causar un mal irreparable a Espanya. Que el que llavors es va poder solucionar, no s’espatlli avui.
Acabo.
Fa més de tres anys i mig el Partido Popular va presentar un recurs contra el Estatut cridant “España se rompe”. Si quelcom ha quedat clar en aquests més de tres anys i mig és que Espanya ni s’ha trencat, ni es trenca. En aquests més de tres anys i mig ha quedat clar que l’Estatut és una llei vigent que s’ha anat desplegant, proporcionant a Catalunya més competències, i a totes les Comunitats Autònomes un nou sistema de finançament. Hem vist també com d’altres Comunitats Autònomes s’han inspirat en el nostre Estatut per a reformar els seus propis Estatuts. I no ha passat res. Res no s’ha trencat. Ni el Partido Popular ha presentat recurs contra aquests Estatuts.
Res no s’ha trencat. I així ha de ser. Així ha de continuar essent. I perquè sigui així, no hi ha millor camí que el que assenyala la pròpia Constitució. La que van fer i defensar Jordi Solé Tura i Miquel Roca. La que va defensar fins el seu assassinat ignominiós Ernest Lluch. Aquesta Constitució, llegida a la llum de llavors, amb la mirada clara dels que volien que servís per unir, i no amb la mirada dels que, en intentar apropiar-se-la, només causaran divisió.
Reflexionin també, senyors del Partido Popular, si la millor manera d’unir Espanya és impedir que es pugui parlar en català al Senat. Votin la proposta de modificació del reglament del Senat acordada entre el grup Socialista, l’Entesa Catalana de Progrés, el grup de Convergència i Unió, i altres senadors. Votin-la. I pensin en retirar el seu recurs contra el nostre Estatut, demostrin així el seu amor a Catalunya i a Espanya.
Moltes gràcies, senyor President, senyores i senyors Diputats.
Fa dies que no actualitzo el blog. Coses del directe!. La posada en marxa de la campanya m’ha absorbit completament el temps disponible, inclós el temps lliure. Per tant, i després de una insistència militant per part d’un bon amic, passo a fer un breu relat del que està sent l’inici d’aquesta campanya en tres actes.
Primer, Pinós: el compromís del President
A Pinós, Solsonès, al centre geogràfic de Catalunya, fa tres setmanes vam conèixer la voluntat del President Montilla de ser escollit candidat del PSC a la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Va ser un acte simbòlic de compromís cap al conjunt de la militància socialista i al conjunt de la ciutadania catalana. El mateix President amb el seu discurs va voler constatar la càrrega simbòlica i emotiva de l’acte: “Parlo amb el cor i des del cor de Catalunya”.
Segon; Consell Nacional de Girona: Assumir la responsabilitat i el repte
Posteriorment, fa dues setmanes, a Girona, el Consell nacional del PSC -per unanimitat- va ratificar la voluntat del President de seguir capdavant de la institució més important del país. Va ser un acte democràtic i de responsabilitat dels 340 membres que hi formen part, però encara més del President Montilla qui assumia sense cap dubte l’encarrec.
Tercer; Inici de la campanya de les paraules (dialogar i escoltar) i l’explicació dels fets
Després del mitin del passat dissabte, a la Barcelona, a la Mar Bella, la premsa comença a reconèixer la nostra capacitat d’innovació. El nostre candidat, abans de dirigir-se als cinc-mil afiliats i simpatitzants, va tenir l’oportunitat d’escoltar a tres convidats: Matías Carnero, president del Comitè de empresa de SEAT i membre de la UGT de Catalunya, qui va reclamar una victòria socialista per evitar les conseqüències nefastes pels treballadors que tindria una victòria de la dreta i va ressaltar el compromís personal del President Montilla amb la indústria catalana; César Mascaraque, un empresari català (màster per Harvard i exdirectiu de Google – Europa) resident a Londres, qui va sol·licitar més oportunitats per a la petita i mitjana empresa per ser el motor real de l’economia, i va relatar la seva experiència com a jove estudiant que ha aprofitat al màxim la formació i la cultura que el sistema educatiu del nostre país li ha ofert per tirar endevant el seu projecte vital i empresarial; i la Pilar Díaz, presidenta de l’Associació d’Amputats Sant Jordi, qui va demanar més presència de discapacitats a l’administració pública.
Culminem, per tant, la posada en marxa de la campanya del PSC . A l’Equip de campanya estem raonablement satisfets perquè hem aconseguit les tres fites que ens havíem proposat: En primer lloc, que la ciutadania tingui coneixement de la voluntat i la convicció del President Montilla en seguir liderant Catalunya en base a un projecte de valors i compromís.
En segon lloc, que el PSC vol que la campanya tingui formuli un relat constructiu, de debat d’idees, amb conviccions i principis. I en darrer terme, que el president Montilla rebi el suport i la força de tots els que seguim creient que pot ser el millor president de la Generalitat de Catalunya. Les seves paraules a la Mar Bella així ho demostren:
“Avui, el cor em batega més fort que mai després d’escoltar totes les intervencions, i de veure aquest pavelló ple de gom a gom, ple de socialistes, de persones amb il·lusió, amb empenta, amb ganes de lluitar per una victòria que estic segur que aconseguirem! Fa tot just una setmana us deia que estava en plena forma, disposat a lluitar cada pam de terreny… I com voleu que no estigui en plena forma, veient la força i les ganes que teniu tots vosaltres…”.
Objectiu assolit. Això no ha fet més que començar!
Declaració del President Montilla sobre la situació de l’Estatut de Catalunya en el sí del Tribunal Constitucional.
Avui hem sabut que, un cop més, el Tribunal Constitucional ha estat incapaç de arribar a un acord i emetre una Sentència sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. No és el primer cop que això passa.
Els magistrats porten així més de 3 anys i mig. Hem mantingut la calma. Hem mantingut la calma i la serenitat durant tot aquest temps. I la mantindrem.
Hem treballat amb tranquil·litat. Amb tranquil·litat i fermesa. I seguirem treballant.
I hem manifestat en tot moment el respecte a l’Alt Tribunal i, també, el nostre dret a discrepar i a mantenir la nostra convicció i la nostra afirmació de la plena constitucionalitat de l’Estatut.
I no hem deixat de desplegar l’EAC, convençuts que és el millor per Catalunya, i perquè és la nostra obligació.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya porta en vigor 1.346 dies. Amb total normalitat. Ha permès eixamplar l’autogovern de Catalunya i, en contra del que deien els que l’han impugnat, no ha trencat Espanya.
L’estem desplegant amb intensitat, servint els interessos dels catalans i catalanes, i desenvolupant el pacte polític entre les institucions catalanes i espanyoles, que els ciutadans van refrendar.
Per això el procés de discusió de la Sentència no és normal, i és vist amb recel. I és comprensible el sentiment de fatiga que aquest llarg procés, i la seva incertesa, provoquen en l’opinió pública catalana.
Amb tot el respecte institucional, potser ha arribat el moment de dir que ni Catalunya ni Espanya han de suportar una nova fase de desgast i descrèdit d’una de les institucions més rellevants del nostre sistema polític.
El TC hauria de reflexionar sobre si, amb la seva composició actual, està en condicions de treballar amb la normalitat i la serenor que la seva alta funció reclama.
Cal recordar la situació anòmala del TC pel que fa a la seva composició i el bloqueig de la seva renovació quan quatre dels seus membres ja fa molt de temps que han culminat el seu mandat.
El TC hauria de reconèixer també el fet que si després de més de 3 anys i mig ha estat incapaç de dictaminar sobre la seva inconstitucionalitat, potser ha arribat el moment de dir ja que l’Estatut és senzillament, constitucional, com així creiem els que el varem aprovar, institucions i ciutadans.
El TC hauria de veure també si, per respecte a la seva responsabilitat en l’equilibri institucional de l’Estat de Dret, ha arribat el moment d’obrir una nova etapa. La renovació del Tribunal Constitucional és avui inexcusable.
En aquest sentit m’adreçaré al president del Govern espanyol i al líder del PP per exigir-los que impulsin la renovació immediata del TC per tal de permetre que desenvolupi amb normalitat les seves funcions.
Bona nit.
Aquest matí, a Pinós comarca del Solsonès, el President Montilla ha pronunciat un discurs de conviccions en els valors del progrés, de compromís amb Catalunya i de coherència de la seva trajectòria personal i política.
Us faig a mans la transcripció d’aquest important discurs.
Gràcies per haver-me volgut acompanyar en aquest dissabte d’abril a Pinós.
He volgut que sigui aquí, al centre geogràfic de Catalunya, on us parli de les raons per les quals vull tornar a ser elegit com a President de la Generalitat.
Som a Pinós, un magnífic espai natural i rural del Solsonès, aquest dissabte de primavera. Parlo des del cor de Catalunya, pel seu simbolisme, i us parlo amb el cor i al cor dels nostres conciutadans.
És el primer cop que sóc a Pinós. Però no ho oblidaré mai. Estic envoltat d’amics i amigues, de companys i companyes. Aquí, al centre de Catalunya, sóc conscient que vivim un moment molt transcendent de la nostra vida política, col·lectiva i personal.
Us miro i sé dels vostres anhels i preocupacions. Ho noto. Ho sento. Sé que espereu molt de mi i, també, que em feu confiança. Sóc una persona tranquil·la, reservada, continguda, però sento també el vertigen de la responsabilitat.
Avui es un dia molt important per a mi, perquè avui es el dia en què, junts, iniciem un llarg camí que espero ens porti a guanyar la confiança majoritària del poble de Catalunya.
Començar bé és molt important. Sé dels riscos del camí, conec les dificultats que haurem de superar, però també sé de la il·lusió i la fortalesa que tenim per servir a Catalunya i la seva gent. Sé que fer-ho des de la Generalitat i des de la Presidència és el més important que podem fer.
***
El proper dissabte els membres del Consell Nacional del PSC tenen la potestat de designar-me com a candidat socialista a la Presidència. Però he cregut convenient que, abans de prendre aquesta important decisió, tothom conegui quin és el meu propòsit.
Em proposo obrir una nova etapa, una etapa diferent.
Per això fa dies vaig presentar el meu equip de campanya. Amb un nou director. Idees noves i cares noves, i també experiència. I moltes ganes.
Volia que tothom conegués l’equip que m’envolta per afrontar aquesta propera campanya electoral. Com m’envolten els consellers i les conselleres socialistes, els diputats, els senadors, els alcaldes i regidors socialistes, la gran família que forma el PSC, i la gent que vol col·laborar i dialogar amb nosaltres.
Avui us parlaré de les idees que em mouen. Us explicaré per què vull assumir el difícil repte de guanyar les properes eleccions. Precisament quan els nostres adversaris, no sé si per ignorància o per prepotència, les donen gairebé per guanyades.
¡Que poc que coneixen els socialistes! Si tot just comencem a posar-nos en marxa. ¡Que poc que coneixen els catalans!
Que no volem que ningú decideixi per nosaltres. I, si m’ho permeteu, que poc que em coneixen també a mi!
***
Amigues i amics,
El 28 de novembre de l’any 2006 prenia possessió del meu càrrec. Sóc el 128è President de la Generalitat. Va ser, sense cap mena de dubte, el dia més important de la meva vida. La meva vocació de servei públic m’ha portat a ser regidor, alcalde, president de consell comarcal, president de diputació, diputat al Congrés, ministre del govern d’Espanya i, finalment, a la més alta responsabilitat que pugui ostentar un ciutadà o ciutadana de Catalunya.
Quasi quatre anys després, recordo vivament el moment de la presa de possessió i les meves paraules en aquell acte. Em vaig comprometre a pensar ordenadament, actuar racionalment i atendre càlidament. Em comprometia a treballar colze a colze amb tothom per construir una societat moderna, lliure, culta, solidària, equilibrada, desenvolupada econòmicament i respectuosa amb el medi ambient.
Allà hi havia la meva família, també. Els meus pares: discrets, humils, en silenci. Vull agrair-los els seu suport constant. Sé del seu patiment, de les seves preocupacions. Vull guanyar per ells també, per tot el que m’han donat, pel seu amor incondicional, pel seu exemple.
***
De mans del president Maragall vaig rebre el senyal que distingeix els Presidents de la Generalitat, i també la bona gestió del primer govern catalanista i d’esquerres i un nou Estatut que eixampla l’horitzó del nostre autogovern.
Segueixo creient i crec en l’Estatut i el defensaré sempre allà on calgui i davant de qui calgui, perquè aquest és l’Estatut que van acordar el Parlament de Catalunya i les Corts generals, l’Estatut que va ser referendat majoritàriament pels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. És el vostre Estatut, és el nostre Estatut, és el meu Estatut.
Temps hi haurà de fer un balanç exhaustiu de l’obra d’aquests quatre anys de govern. Caldrà fer-ho perquè alguns s’entesten en negar l’evidència. Han estat anys de molta feina, de molta inversió pública, d’infraestructures, de polítiques socials vigoroses, del nou finançament, de les noves competències. Hem invertit com mai. Hem estat al costat de les persones i dels seus problemes, per atendre les seves necessitats i per això, hem inaugurat més escoles, més centres de salut i més hospitals que mai. Mai Catalunya ha tingut tants mestres, tants mossos i tants metges com ara. Avui Catalunya té el capital físic més important de la seva història: des de centres de recerca a kilòmetres d’autopista sense peatge o hectàrees de regadiu. Però encara queda molt per fer.
****
I la política no només són números o estadístiques. La política no és només gestió. Hem treballat perquè persones com la CÀNDIDA NEVADO puguin rebre millors serveis i prestacions com les que garanteix la llei de la dependència o la llei de serveis socials.
També perquè persones com la SOFÍA ACOSTA puguin estudiar, treballar, emancipar-se, i fer possible el dret a l’habitatge o al treball de qualitat. I tot això és possible gràcies al desplegament del nostre Estatut.
Però queda molt per fer encara. La crisi no ha estat vençuda, el nostre ideal de país és més a prop que mai, però encara no és una realitat.
Avui conec millor el país i la seva gent que fa quatre anys. Avui conec molt millor el seu potencial i també les seves mancances. En algunes coses no estàvem tant bé com ens pensàvem i com ens deien…. Massa anys perduts sense resoldre els problemes de l’educació, l’energia, l’aigua, les infraestructures o els residus, entre d’altres. Massa anys perduts sense posar les polítiques socials en el centre de l’acció de Govern
***
Sóc conscient que vivim en una època de desconcert, de manca de confiança, de problemes que apareixen de vegades com a impossibles de resoldre. Una època de conflictes i fins i tot de por. És veritat. Però també sé com hem arribat fins aquí. Conec l’esforç dels nostres pares i dels nostres avis. Els seus sacrificis. Ells i elles van superar situacions força més complicades que aquesta.
I us puc assegurar que jo tinc personalment i que tots tenim col·lectivament l’energia suficient per superar aquests obstacles i els que encara trobarem en el camí.
Precisament per això vull seguir treballant quatre anys més al servei de la gent des de la Presidència de la Generalitat. No només per les moltes coses positives que estem en condicions de fer, sinó per les conviccions i els valors que comparteixo amb la majoria de ciutadans i ciutadanes del nostre país.
Sí, sóc i vull continuar sent el President de Catalunya. Ho vull ser. Estic preparat i disposat.
Sí, vull continuar representant amb dignitat i responsabilitat els milions de catalans, em votin o no.
Sí, vull ser hereu de la història i protagonista del futur del país. Junts. Colze a colze amb cadascun dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Sí, és Catalunya i la seva gent el que em mou i em motiva. No parlo de la Presidència, del poder. Parlo de Catalunya i del servei. M’han educat així i així vull seguir.
Crec que és molt més el que ens uneix que el que ens separa.
Crec en la força del treball i el valor de l’esforç i l’emprenedoria.
Crec en Catalunya, en aquesta nació forta i orgullosa, gelosa de la seva llibertat, generosa i apassionada.
Com no hauria de creure jo en Catalunya, precisament jo que sense haver nascut aquí vaig decidir esdevenir un català més.
Com no hi hauria de creure jo, que vaig arribar aquí als 16 anys, que em vaig obrir camí amb esforç i sacrifici, que vaig trobar aquí les oportunitats que la meva terra d’origen no em proporcionava.
Com no he de creure jo en Catalunya, que m’ha permès servir els meus conciutadans des de la més important de les seves institucions.
***
Soc català i catalanista, com la majoria dels nostres conciutadans
Sóc espanyol i federalista, com la majoria de catalans i catalanes
Sóc europeu i europeista, com la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya
Sóc progressista i de centreesquerra, com la majoria dels treballadors i treballadores, com la majoria de la gent del país.
Segueixo creient en una Catalunya de tots i per a tots. Una Catalunya oberta que dóna oportunitats a qui vulgui aprofitar-les, que no discrimina i que no es tanca, que reclama respecte i ofereix una mà estesa als que la respecten.
Una Catalunya que vol pesar més a Espanya i a Europa. Una Catalunya que sap que la riquesa està en el contacte amb els altres, que així es fa més forta, imparable.
Segueixo creient en aquesta Catalunya, la Catalunya que no s’ha rendit, la que sempre ha sabut aixecar-se quan ha caigut, la que tampoc es rendirà avui davant les dificultats.
Segueixo creient en la política, en la nostra capacitat col·lectiva per a transformar la societat, per fer-la millor, més justa, més equilibrada, més pacífica, més pròspera, més sostenible.
Segueixo creient en els milers d’homes i dones, de tots els colors politics, que es dediquen a la política.
Segueixo creient que aquells que han abusat de la confiança ciutadana per servir-se de les institucions en benefici personal, no podran desqualificar la molta i molt bona feina feta pels que som fidels als nostres compromisos amb la ciutadania.
Política i polítics estem al servei de la societat, per garantir drets i assegurar que tothom pugui exercir-los, per exigir el compliment dels deures, per gestionar en nom de tots allò que és de tots. Per retre comptes davant de tots.
***
Crec en la llibertat i en el pluralisme. La diferència d’idees ens enriqueix. I la capacitat de diàleg i acord ens enforteix. Crec en la democràcia i el respecte, en el civisme i l’educació, en la cultura i la creativitat.
Crec que els prejudicis ofeguen la llibertat. I que les simplificacions empobreixen el debat i la vida col·lectiva. M’agrada escoltar les raons dels altres, precisament perquè sé que no sempre tinc raó. Sóc conscient de les meves limitacions i sóc capaç de reconèixer les virtuts dels demés, bé pensin com jo o bé exactament el contrari.
Segueixo creient en el respecte a les idees de tots i en que l’única forma de seguir avançant és aconseguir posar-nos d’acord en els temes importants. Governar a partir del diàleg i l’acord és el que intento des que vaig començar a fer política, i així seguiré, perquè hi segueixo creient.
Com segueixo creient en el socialisme, com ideal de justícia social, com a impuls permanent a favor de les reformes que proporcionen llibertat i oportunitats a tothom.
Sé que alguns diuen molt sovint que ja no hi ha diferències entre dretes i esquerres. Us diré una cosa: Normalment, ho diu gent de dretes. Jo crec que sí que hi ha diferències. Que no és el mateix conformar-se que rebel·lar-se.
Segueixo creient que per a l’esquerra el progrés implica el progrés de tots, i no només el privilegi d’alguns. Que la força de la llei i el pes de les institucions han d’estar al costat dels més febles, dels que més ho necessiten.
Llibertat, justícia, igualtat, solidaritat i fraternitat són els valors que donen sentit al meu compromís polític. Des de la lluita contra Franco, a la Presidència de la Generalitat.
Això és el que segueixo creient avui, i avui més que mai. Tant com a President del meu país, com des de la meva condició de ciutadà, des que vaig decidir viure i treballar a Catalunya, aprendre una llengua que no era la dels meus pares, formar una família, tenir cura dels meus fills i filles, i lluitar pel que creia i crec just.
Crec tot això. Segueixo creient en tot això. I el que per a mi és més important, crec que aquests valors i aquestes conviccions són majoritàries a Catalunya.
***
És per això que vull seguir treballant, per transformar el present, per construir un futur millor en què els valors que tants catalans i tantes catalanes compartim es vegin reflectits en la vida quotidiana.
Crec en Catalunya i en la seva gent
Crec en el seu caràcter treballador i emprenedor,
Crec en el potencial de les dones i els joves, mai no aprofitat del tot,
Crec en la generositat i l’empenta dels més grans,
Crec en la força del teixit econòmic, social, sindical i associatiu de Catalunya.
En això crec i per això governo.
És per això que us demano que em feu confiança.
És per això que quan arribi el moment demanaré als catalans i les catalanes que em facin confiança perquè sé quins són els problemes de Catalunya i tinc l’experiència, tinc la capacitat i tinc la determinació necessàries per superar-los.
Continuaré la lluita contra la crisi i impulsaré el creixement de la nostra economia, per afavorir la creació de llocs de treball.
Cercaré les millors solucions als problemes sense cap mena de dogmatisme.
Lideraré el combat contra la corrupció afavorint el compromís cívic i la participació ciutadana.
Garantiré que el nostre país mantingui el sistema de protecció social i de benestar i que compti amb l’adequada dotació d’infraestructures, un sistema educatiu de qualitat i una cultura a l’abast de tothom.
Promouré el màxim consens entre els catalanistes i els progressistes, en defensa de l’Estatut i de les polítiques socials.
Asseguraré sempre la unitat civil del nostre poble. Impediré que res ni ningú no ens divideixi.
Treballaré per a una Espanya plural, per l’evolució federal de l’Estat de les Autonomies i per l’enfortiment del projecte europeu.
***
Amigues i amics, el futur millor que sempre hem desitjat està al nostre abast.
Arribades les eleccions, els catalans i les catalanes tindran la paraula. Segueixo creient, més que mai, que podem guanyar les eleccions, que cal que les guanyem. Segueixo creient que som el partit central de Catalunya.
No es tracta només d’un desig. És, també, una interpel·lació personal i col·lectiva. És una responsabilitat. No podem claudicar ni abandonar el camí iniciat. Ens hi juguem el futur. El nostre i el de les properes generacions. No exagero. Ho penso.
Segueixo creient que Catalunya vol grans avingudes de convivència, unitat i progrés.
Segueixo creient que Catalunya no vol ni dreceres, ni invents, ni sorpreses, ni passes enrere. I no tenim més bandera que la senyera, l’Estatut i Catalunya.
Segueixo creient en cadascun de vosaltres i en cadascun dels catalans i catalanes, als que parlo de tot cor, i des del cor de Catalunya.
Jo segueixo creient que podem fer realitat els nostres somnis…
Jo segueixo creient. I tu? I vosaltres?
Si em dieu que sí, estic segur que tot és possible.
Moltes gràcies.