Titular notícies
Nombre de resultats 25 per a i

03/05/2016 - Yanis Varoufakis and Noam Chomsky at NYPL
El Profesor Navarro recomienda el visionado de este vídeo. Para ver el vídeo tienen que acceder a este enlace.


02/05/2016 - El cinismo del FMI en el caso de Grecia
Artículo publicado por Vicenç Navarro en la columna “Pensamiento Crítico” en el diario PÚBLICO, 2 de mayo de 2016. Este artículo hace una crítica muy fuerte de los argumentos que confidencialmente ha estado utilizando el Fondo Monetario Internacional (FMI) para exigir mayores recortes en el gasto público al Estado griego, argumentos que eran confidenciales hasta que WikiLeaks los publicó. En agosto del pasado año 2015, y después de ocho meses de negociaciones entre el gobierno griego de Syriza y la Troika (el FMI, el Banco Central Europeo y la Comisión Europea), el gobierno griego aceptó el rescate de 86.000 millones de euros, imponiendo medidas de enorme austeridad. Hay que aclarar inmediatamente que los 86.000 millones de euros no eran para ayudar a Greca, aunque predeciblemente se ofrecieron a Grecia bajo esta falsa pretensión de ayudarla. Estos 86.000 millones eran para pagar los intereses de la deuda pública griega, propiedad del FMI, de los bancos europeos y de los Estados europeos (incluido el español), que habían comprado tal deuda durante los años 2012, 2011 y antes. Y la Troika, para que le fueran devueltos por parte de Grecia estos 86.000 millones de euros, exigió del gobierno Syriza hacer unos enormes recortes […]


30/04/2016 - Europe Can Do Better: Good Jobs, Worker Participation And Investment
El Profesor Navarro recomienda el visionado de este vídeo. Para ver el vídeo tienen que acceder a este enlace.


29/04/2016 - La parella del metro i nosaltres

P1270970 (2)Aquests dies la notícia més important ha estat la parella borratxos com una cuba follant -fent l’amor tampoc seria una bona definició de l’espectacle que hem vist-, al metro de la línia verda a Liceu. El poc popular Alberto Fernández Díaz s’ha afanyat a demostrar-nos el seu gran nivell polític, cultural i intel·lectual: «Colau no puede convertir Barcelona en un capítulo de Gandía Shore, un programa de la MTV en el que todo vale». Xavier Trias, forçant massa la bonhomia pròpia de la seva manera de ser, ha afirmat: «Hi haurà una degradació institucional que coincideix amb una degradació de l’espai públic, a base de no posar ordre, de no governar i de no tirar les coses endavant». Ostres, ostres, ostres. És conscient Trias que aquestes coses han passat a Barcelona des de temps immemorials? L’única diferència és que al segle XIII aquest tipus d’espectacles no es podien fer al metro. Quan ell era alcalde passaven coses similars, potser el seu entorn l’hi amagava? En fi, què ens està passant? Creieu sincerament que aquesta notícia és per posar-la a la portada d’un diari? En un telenotícies? Ha de formar part d’una tertúlia radiofònica?

Crec que hi ha una actitud covarda, no podem fer res amb els temes importants i ens dediquem a menudències. Els bancs ens manen callar ja que qualsevol política pública va en contra del lliure mercat. No podem fer res per acabar amb l’atur i la precarietat ja que caldria posar límits als guanys galàctics de les grans empreses. Tampoc podem fer res per pal·liar el fracàs escolar ja que es necessitaria més impostos als rics i les multinacionals per poder tenir aules amb 17 alumnes. Tampoc podem fer res contra la indústria automobilística pels nivells de contaminació fins i tot quan sabem que se’ns riuen a la cara i s’en foten de les lleis, els governs i els parlaments. Tampoc podem fer res per apujar les pensions ja que els bancs volen gestionar ells les pensions tot i que cada dos per tres els fan fallida i els hem de rescatar amb diners de tots. Tampoc podem dir ni fer res contra la venda a baix preu de les nostres institucions europees a les multinacionals en el marc del TTIP. A més, el tractat és secret! Tampoc podem fer res per alleujar el patiment dels refugiats mentre els dirigents europeus miren a una altra banda -no hi veuen negoci en aquesta qüestió-.

Doncs què voleu que us digui, a mi m’indignen totes aquestes altres coses, però és clar, acabo escrivint també de borratxos que intenten cardar al metro. Tot i que sóc ateu, aniré a confessar-me ja que he traït les pròpies conviccions.

Són bojos, aquests romans! I no em refereixo als borratxos.



29/04/2016 - Lo que no se está leyendo en los mayores rotativos españoles sobre lo que pasa en las primarias en EEUU
Artículo publicado por Vicenç Navarro en la columna “Pensamiento Crítico” en el diario PÚBLICO, 29 de abril de 2016. Este artículo cuestiona bastantes de las versiones que aparecen en los grandes rotativos del país en su cobertura de la situación en las primarias en EEUU. La cobertura de la realidad estadunidense por parte de la prensa escrita se realiza, por lo general, a través de corresponsales que se limitan a traducir al castellano lo que dicen la mayoría de los grandes rotativos de EEUU, lo cual puede llevar a conclusiones que son cuestionables. Un ejemplo de ello es la lectura de las últimas elecciones primarias en el Estado de Nueva York, ganadas por el Sr. Trump en el Partido Republicano y por la Sra. Clinton en el Partido Demócrata, victorias que parecen haber colocado a ambos candidatos en posición de convertirse en los aspirantes de cada uno de los partidos para competir por la Presidencia de EEUU. A primera vista, los datos parecerían confirmar que esta lectura no es del todo desacertada. En el día de hoy, Trump parece que terminará teniendo suficientes delegados para ser nombrado candidato republicano para competir con el candidato o candidata del Partido Demócrata para […]


27/04/2016 - El cinismo de El País y los otros mayores rotativos en España
Artículo publicado por Vicenç Navarro en la columna “Pensamiento Crítico” en el diario PÚBLICO, 27 de abril de 2016. Este artículo es una crítica muy fuerte de El País y de los mayores rotativos existentes en España por su enorme hostilidad hacia Podemos y otros partidos de izquierdas, y que en el caso de Podemos es particularmente intensa en contra de Pablo Iglesias. Este artículo muestra amplia evidencia de esa hostilidad, con claros ejemplos de constantes manipulaciones y mentiras. En una conferencia dada hace unos días por el Secretario General de Podemos, el Sr. Pablo Iglesias, en la Universidad Complutense, este hizo una crítica en general a la mayoría de periodistas que mediáticamente cubren la actualidad de este partido, tomando como referencia a un periodista del rotativo El Mundo, aunque podía haber escogido cualquier otro. Criticó el sesgo anti-Podemos de la mayoría de tales profesionales, empleados o contratados por los mayores rotativos del país, que han mostrado una gran hostilidad en general hacia Podemos, y hacia Pablo Iglesias en particular. Predeciblemente, al día siguiente todos los mayores rotativos escribieron editoriales denunciando este comportamiento del Secretario General de Podemos. De especial interés es el escrito por El País, titulado “Iglesias ataca […]


25/04/2016 - La situación del Partido Socialista en Francia (y en España)
Artículo publicado por Vicenç Navarro en la columna “Pensamiento Crítico” en el diario PÚBLICO, 25 de abril de 2016. Este artículo critica las propuestas del gobierno Hollande en Francia, comparándolas con las que han tenido lugar aquí en España. El artículo hace también una comparación entre el partido socialista francés y el español. Una de las noticias que llegan al público español a través de los mayores rotativos y grandes cadenas de televisión es que Francia está viviendo una situación de gran agitación social, dirigida en parte por los mayores sindicatos y los mayores movimientos sociales de sensibilidad progresista, que gozan de un considerable apoyo, muy en particular entre los jóvenes, que han iniciado un movimiento muy semejante al movimiento de los indignados en España que se está extendiendo por todo el país. La causa inmediata de esta agitación social ha sido la propuesta de reforma laboral del gobierno socialista del Sr. Hollande (uno de los presidentes menos populares que haya tenido aquel país), una reforma que, en muchos aspectos, parece inspirarse en la reforma laboral del gobierno del PP, presidido por el Sr. Rajoy, que fue, en su día, iniciada por el gobierno socialista del PSOE, presidido por el […]


22/04/2016 - Catalunya: quin gran país!

rosa2

Demà tot el país ric i ple celebrarà una vegada més el dia de Sant Jordi. És un dia molt molt estrany. La gent es regala roses i llibres. Abans els homes regalaven roses a les dones i les dones com a acte de reciprocitat regalaven llibres als homes. D’entrada aquí ja hi veiem una de les característiques més notables del nostre gran poble català. Ningú fa res altruísticament, tot ha de ser un intercanvi. No seria més lògic un dia regalar roses i un altre dia llibres? Doncs no.
L’altre element a retenir és que els homes regalen roses i les dones llibres. O sigui que d’aquí en podem treure una segona conclusió: les dones no llegeixen i les homes sí. I que a les dones els agraden les roses i als homes no. Si analitzem una mica més poden adonar-se que és un dia molt molt sexista i fal·laç. Sexista és evident però fal·laç perquè molt poca gent llegeix però els pocs que ho fan són dones.

El dia de Sant Jordi es venen més llibres que en tot l’any sencer. La gent diu que compra sis llibres l’any de mitjana. Els catalans a les enquestes menteixen bojament, compren sis llibres -tampoc se’ls pregunta si llavors se’ls llegeixen-, practiquen el sexe quatre vegades la setmana i a la televisió veuen documentals. La Belén Esteban la veuen els marcians. La veritat és que els catalans compren un llibre l’any, el dia del nostre sant patró, però el que ningú explica és que un cop arriben a casa, posen la rosa en un gerro i el llibre en la prestatgeria de llibres de Sant Jordi. Obrir-lo mai, és una cosa que als catalans ens ho prohibeix l’Església catòlica des de ben antic ja que consideraven, és clar, que llegir era i és perillós per la religió i l’església, per aquesta raó es van inventar l’Index Librorum Prohibitorum, on podem trobar llibres de Charles Darwin, Odón de Buen, Epicur, etc. També era perillós per a l’Estat, per aquesta raó a Espanya els governs mai els va preocupar fer escoles per tal que la gent pogués aprendre a llegir. Ara hi ha nous arguments postmoderns: ja llegim per Internet. I la gent es queda tan ample, el que no van a aconseguir del tot la Inquisició, ara ho està aconseguint Bill Gates i tota la caterva de persones de les tecnologies i les xarxes. Abans almenys hi havia gent que denunciava la Inquisició, ara no, ara la incultura avança igualment però fent servir una idea de Max Aub sobre la llibertat podríem dir que: «Aquí no es que no haya cultura. Es peor: no se nota su falta». Bé, n’hi ha d’altres que consideren que llegir va malament per a la salut i especialment per als ulls ja que cansa la vista. Així doncs, tallem arbres, en fem pasta de paper, editem llibres, els posem a llibreries, la gent els compra i al final tot l’esforç només serveix perquè a les cases a les prestatgeries a més de pongos hi hagi llibres. Catalunya: quin gran país!



22/04/2016 - Fort Apache – Corrupción en Brasil
El Profesor Navarro recomienda el visionado de este vídeo. Para ver el vídeo tienen que acceder a este enlace.


21/04/2016 - Otro gobierno era posible pero el establishment económico-político-mediático lo vetó
Artículo publicado por Vicenç Navarro en la columna “Dominio Público” en el diario PÚBLICO, 21 de abril de 2016. Este artículo es una exposición detallada que muestra que, en contra de lo que la dirección del PSOE ha estado diciendo, siempre hubo la posibilidad de establecer un gobierno de izquierdas, explicando las causas de que el PSOE no considerara tal posibilidad. El artículo es también muy crítico con la dirección de este partido, responsabilizándola por no haber podido establecer un gobierno comprometido con un cambio de izquierdas, como la mayoría del electorado votó, permitiendo la continuación de las políticas neoliberales que tanto han dañado a las clases populares de los distintos pueblos y naciones de España. Hemos visto durante estos meses desde el 20D una gran manipulación por parte los grandes medios de comunicación, presentando como la única alternativa existente para formar gobierno la centrada en la alianza del PSOE con Ciudadanos (C’s), con el añadido de Podemos como una especie de apéndice al pacto acordado por aquellos dos partidos. Aquellos que consideren el término “apéndice” como inapropiado y exagerado tienen que recordar que todas las invitaciones del PSOE a Podemos se basaban en la aprobación de este último del […]


20/04/2016 - Pregunta al president de la Generalitat

PREGUNTA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT (20.04.16)

Gràcies, senyora presidenta.

Molt Honorable senyor president, creu vostè que en els 15 mesos que suposadament queden de legislatura es pot dur a bon port el pla de govern que va presentar ahir?

***************************

Miri, senyor president, en aquest ple del Parlament debatrem els seus dos primers projectes de llei. I vostè ahir en va anunciar 45.

45 projectes de llei no lliguen gens amb 15 mesos de legislatura. En 15 mesos es proposa fer el que els governs d’Artur Mas feien en tres anys.

Com vostè sap sempre hem criticat la perspectiva d’una legislatura molt breu i també hem considerat inviable el full de ruta que la guiava.

Ahir, en conèixer el seu pla de govern vàrem pensar que potser la legislatura no seria tan breu i que, d’alguna manera, la desconnexió, aquest eufemisme d’independència, quedava en un segon pla.

Li admeto que potser vàrem confondre desitjos amb realitat.

Però deixi’m que li digui que molta gent agrairia un canvi de ritme, una reconsideració d’objectius i estratègies, una major transversalitat en els plantejaments. Més acords i menys divisió.

President, han passat 100 dies i encara no hi ha data per a la presentació dels pressupostos.

Veiem discrepàncies en el si del govern, com les motivades pel projecte del Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou o els concerts amb escoles que segreguen per sexe.

Veiem com els manquen suports parlamentaris suficients en debats en ple i en comissió.

Creiem que l’objectiu del seu full de ruta és incompatible amb l’estabilitat i rigor exigibles a l’acció de govern que Catalunya necessita.

De fet creiem que el seu full de ruta és incompatible amb el pla de govern que vostè va presentar ahir.

Però, president, crec que els ciutadans no volen que jutgem intencions, no volen que ens deixem endur per prejudicis, sinó que volen veure resultats.

I per assolir molts dels resultats concrets que vostè va fixar ahir com a objectius, podrà comptar amb els socialistes sempre que no posi per davant un full de ruta que no compartim.

President, aquesta tarda, cent dies després d’haver estat elegit president, vostè es reuneix amb el president Rajoy. M’hagués agradat que vostè hagués cridat els líders polítics per compartir objectius i estratègia. No hi tenia cap obligació, però crec que hagués estat un encert.

En tot cas, em permeto recomanar-li que en la seva entrevista, que esperem sigui profitosa, cerqui acords pels objectius concrets del seu pla de govern i deixi de banda un full de ruta pel que no trobarà en el president Rajoy cap mena de suport.


20/04/2016 - Una de las mayores noticias en los papeles de Panamá que usted no conocerá

Artículo publicado por Vicenç Navarro en la columna “Pensamiento Crítico” en el diario PÚBLICO, 20 de abril de 2016.

Este artículo presenta información impactante sobre lo que se va conociendo de los papeles de Panamá que no ha aparecido en los medios de información españoles.​


18/04/2016 - Closing Panama Tax Haven Will Require Fighting the Most Powerful Lobby In the World

El Profesor Navarro recomienda el visionado de este vídeo.

Para ver el vídeo tienen que acceder a este enlace.


15/04/2016 - «Offshoring»? no, estafa!

P1220293b

Si fem cas als megacracs que manen al món tot se n’aniria a fer punyetes. Si no fos pels impostos que paguem i dels governs que els recapten el sistema financer mundial hauria fet fallida. Quan Lehman Brothers Holdings Inc va fer fallida l’any 2008 hauria arrossegat tot el sistema financer mundial de no ser de la Reserva Federal, de la mateixa manera que el banc públic, sí, públic encara que ningú vulgui dir-ho, el BCE, va haver de salvar i encara ho fa injectant liquiditat a tots els bancs europeus i empreses europees a cost quasi zero o zero com ara. Amb diners públics es va salvar tots els fons de pensions del món, que estaven tècnicament en fallida.
Però assagem per un moment que tothom fa el que diuen els de l’FMI i els del Banc Mundial i la Troica. És a dir, democratitzem aquesta manera tan ximple de fer la globalització. Imaginem, doncs, que qualsevol persona pot crear una empresa a Panamà i fer que la seva empresa li pagui el sou allí. Des de Panamà t’obren un compte en un banc suís. “òbviament una persona amb un sou mitjà guanyaria realment un 40% més del que ho fa ara. Seria tan senzill com anar a qualsevol banc espanyol i dir: hola, vull que m’obris un compte opac a un paradís fiscal. Si et posa pegues, sempre li pots dir que has vist les fotos de les seves seus en aquests paradisos. Si posen testaferros per als rics que els posin també per als pobres.

No hi hauria, però, ni pensions, ni educació pública, ni concertada ni sanitat pública, la sanitat privada l’hem hagut de finançar diverses vegades amb diners públics traient-los de la mala gestió privada -Hospital general i Aliança-, ni policia, ni jutges, ni tampoc governs. Té una cosa bona, no hauríem de pagar sous a ministres com el de Justícia en funcions, Rafael Catalá, que va dir que no creu que Panamà sigui un paradís fiscal sinó que té una «cultura tributaria distinta». Amb dos…
Ja està bé de dir que compte que no tots els que tenen empreses a Panamà no ho fan per estafar Hisenda. No fotem. Per què pagues un advocat de Panamà i obres un compte corrent a Suïssa, si després ho expliques tot a Hisenda? No seria molt millor ingressar-ho tot aquí i estalviar-te l’advocat del Panamà i les comissions suïsses? No fotem! I si els inspectors d’hisenda investiguen per ordre de riquesa?
Quan la fiscal, és a dir qui hauria de defensar els interessos del poble, del cas Noos va dir que «Hacienda somos todos» només era un lema propagandístic i que no era veritat, va ser clarivident. Ja està bé d’eufemismes. Ni cultura fiscal diferent, ni offshoring, ni optimització fiscal. Això és directament un atracament. No plou, se’ns pixen a sobre i diuen que se’ns pixen a sobre.



14/04/2016 - Por qué el pacto PSOE-Ciudadanos es parte del problema y no de la solución

Artículo publicado por Vicenç Navarro en la columna “Dominio Público” en el diario PÚBLICO, 14 de abril de 2016.

Este artículo analiza las propuestas incluidas en el pacto PSOE-Ciudadanos, mostrando que son muy insuficientes para resolver los enormes problemas económicos y sociales que España está sufriendo, como consecuencia del mantenimiento de un pensamiento neoliberal que está causando un enorme daño al bienestar de las clases populares.​


13/04/2016 - Respuesta al exfiscal Carlos Jiménez Villarejo sobre Podemos

Artículo publicado por Vicenç Navarro en la columna “Pensamiento Crítico” en el diario PÚBLICO, 13 de abril de 2016.

Este artículo es una crítica a las recientes declaraciones de Carlos Jiménez Villarejo contra Podemos. Se señalan los desacuerdos, crítica por crítica, presentando argumentos y evidencias que las cuestionan.​


12/04/2016 - Becquer Seguin: Los Indignados to Podemos

El Profesor Navarro recomienda el visionado de este vídeo.

Para ver el vídeo tienen que acceder a este enlace.


11/04/2016 - L´incivisme dels caps de la Renfe

tren1

Llegeixo astorat que Renfe posa en marxa una campanya per pal·liar una cosa que, segons ells, repercuteix molt negativament en la qualitat del servei de rodalies: l’incivisme. Fan una campanya per promoure el civisme entre els usuaris de Renfe que “pretén reforçar la conscienciació dels usuaris per millorar la convivència entre elles durant els viatges. L’objectiu és que, entre tots, es conservin millor les instal·lacions i es respectin els espais públics.” Afirmen que la factura de l’incivisme és de 4 milions d’euros. El lema és “amb civisme és millor”.

N’estic fins al capdamunt. Què s’han cregut que som!, que deia l’exhonorable. Resulta que uns presumptes senyors dirigeixen una empresa pública, ni més ni menys que una de les més importants. I durant anys no inverteixen res de res en rodalies, el servei es va deteriorant a poc a poc, els trens i les estacions cada vegada estan més deixats. Deixen de contractar personal i les estacions queden abandonades. També treuen personal dels trens i quan hi ha una incidència no saps a qui dirigir-te. No cal que siguin grans catàstrofes. Per exemple a l’estiu pot ser que en un vagó hi hagi l’aire condicionat massa baix i foti un fred de nassos o que no n’hi hagi i hi faci un calor insuportable. Abans el revisor corregia errors, ara poden anar tot el dia congelant l’usuari i ningú se n’assabenta. Molt menys els responsables de Renfe.

La degradació es tan gran que quasi cap tren arriba a l’hora que toca. Hi ha una enginyeria horària similar a la financera d’Enron o com els plans quinquennals soviètics. Segons ells no hi ha retards. Quan un tren va amb molt retard el treuen i fora problemes. Si el retard és menys de tants minuts no compta. Com que no hi ha personal a les estacions, posen un servei de megafonia centralitzat en algun lloc a Barcelona. Per exemple fan anar l’Euromed per la línia de rodalies de la costa, una vergonya i una temeritat i això sí, tota l’estona diuen que no creuis la via.

Tot es deteriora, els trens, les estacions i les vies. Els entorns de les estacions i de les vies són bruts com una mala cosa, els horaris que són només indicatius, la informació és hiperdeficient. I un cop tota la Renfe -i ADIF- és un nyap, llavors culpabilitzen els usuaris i els fem una campanya de civisme! Quina barra! Rull, toca’ls la cresta!

La campanya consisteix en uns anuncis per megafonia. En un et diuen que no fumis ni al tren ni a les estacions. En català i en castellà. En un segon que no posis el peus al seient del davant. En català i en castellà. Un tercer anunci que no posis la música alta i que l’escoltis amb auriculars. En català i en castellà. I un quart, per tal que tiris els papers a la paperera. En català i en castellà. A veure si ens entenem. Quan vas en tren o escoltes música o llegeixes. Volen els senyors de Renfe deixar de martiritzar els seus clients? El primer dia vaig tenir la mala sort, a més, que el volum era bestial, és clar, com que no hi ha ningú als trens que ho controli… Entenc que als trens de llarg recorregut la megafonia faci anuncis en català, castellà i anglès. Però als trens de rodalies, cal usar sistemàticament aquest bilingüisme per a idiotes?: “Propera parada Girona, próxima parada Girona”.

Les campanyes de sensibilització serveixen per informar la gent d’alguna cosa nova. Hi ha algun tanoca que encara no sap que als trens no es pot fumar, ni posar els peus sobre del seient del davant? És clar, tothom ho sap. Quin problema hi ha, doncs? Que hi ha uns quants imbècils que fan tota mena de crapulades i els caps de Renfe no pensen fer res per acabar amb aquest incivisme. Per fer-ho no haurien de fer campanyes sinó posar personal als trens i a les estacions i recuperar el sentit d’autoritat que per abandonament i deixadesa han perdut. I això és incivisme institucional.

Proposo fer una campanya perquè els dirigents de Renfe, a qui paguem el sou tots nosaltres, ens donin les gràcies per la paciència que tenim amb la seva mala gestió, la seva incompetència, la seva barra i en fi, la seva manca de civisme. En fi, si dirigissin la Renfe amb civisme, seria millor.



11/04/2016 - La banalització del comentari polític

ermita1

Aquests darrers temps estem assistint a la insòlita fi del règim de la restauració monàrquica del regne d’Espanya d’ençà de 1977. El PP no pensa negociar res amb ningú, es va acostumar a la majoria absoluta i no sap avenir-se que no pugui continuar fent tot el que vol. A més Mariano Rajoy sembla que ha sucumbit totalment a la síndrome de La Moncloa, versió espanyola de la síndrome d’hybris, fins i tot no va a la reunió convocada per Obama a Washington contra el terrorisme al món. Els únics que no hi van són Putin i Rajoy!
Realment fa uns anys ho dèiem però ara en tenim la certesa, una de les conseqüències de tenir poca cultura democràtica és que els governants entenien una victòria electoral com la possibilitat de muntar dictadures limitades a quatre anys. Una variant del turisme del XIX.
Paral·lelament s’ha iniciat un debat sobre els pactes entre C’s, PSOE i Podem. El partit socialista assumeix la postmodernitat i ens proposa un pacte a tres, que tothom pacti amb tothom: la fi de les ideologies. Si exceptuem els indepes, això sí, que són la pitjor cosa del món.
I molts opinadors estan pressionant en la direcció d’un pacte a tres. Algú es llegeix els programes? Algú ens diu si és compatible tal programa amb tal altre? En quines qüestions sí i en quines no? No. Ningú vol treballar i llavors, és clar, només ens queda un debat artificial sobre el caràcter dels líders: tal persona no es vol posar d’acord amb tal altra. És a dir, psicologia de manual d’autoajuda. Patètic.
A veure si aclarim conceptes. Josep Oliu fa un partit polític i posa de líder Albert Rivera. Posa l’economista Luis Garicano-col·laborador de la FAES d’Aznar- perquè faci el programa econòmic, amb Florentino Felgueroso de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea), la fundació de les principals empreses de l’Ibex 35.
Per altra banda Podem té dos economistes de referència, Vicenç Navarro i Juan Torres, gent republicana i socialista. Navarro, professor de la Johns Hopkins University i deixeble del premi Nobel d’economia Gunnar Myrdal. Creieu que aquests dos programes són compatibles? Doncs no. Són totalment contradictoris. Aquí i a la Xina popular, com deia aquell.

El que més sorprèn és l’actitud de l’actual direcció del PSOE. Quins són els seus economistes de capçalera? Han perdut en vuit anys 6 milions de vots, perquè no fan un programa socialdemòcrata? No poden defensar ni la dació en pagament? Van directes al suïcidi, alerta hi van tant Sánchez com Díaz.
És tan improbable un pacte C’s, PSOE i Podem com que se m’aparegui la verge.



11/04/2016 - Lo que no se dice ni se dirá de los papeles de Panamá

Artículo publicado por Vicenç Navarro en la columna “Pensamiento Crítico” en el diario PÚBLICO, 11 de abril de 2016.

Este artículo muestra que el gran valor que tiene la información generada por los papeles de Panamá queda limitada por los canales a través de los cuales tal información se distribuye. Esta situación es especialmente preocupante en España, donde los mayores medios de información están financiados, en parte, por la gran banca española, que juega un papel clave en la formación de los paraísos fiscales.​


09/04/2016 - Intervenció davant del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses socialistes

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA DAVANT DEL CONSELL D’ALCALDES I ALCALDESSES SOCIALISTES I REPRESENTANTS DEL MÓN LOCAL SOCIALISTA I PROGRESSISTA

(Barcelona, 9 d’abril de 2016)

Gràcies, gràcies per la vostra contribució al projecte socialista però, sobretot, gràcies en nom de la ciutadania.

En un moment en que Europa sembla haver perdut el nord, després de 4 anys de dretes antimunicipalistes a Espanya, quan a Catalunya tenim un govern amb un projecte equivocat i impossible, els Ajuntaments catalans, i particularment els socialistes esteu atenent les demandes socials de la ciutadania.

Sou la primera trinxera, la primera defensa davant la pobresa i la desigualtat, esteu en contacte directe amb la realitat, sense cercar excuses, sense prou reconeixement, prou competències i prou recursos, esteu al costat de la gent, dels que més ho necessiten, i també dels més emprenedors.

Us felicito perquè no us deixeu arrossegar en guerres de banderes, perquè esteu compromesos amb el dia a dia, les escoles bressol, les beques menjador, els ajuts socials, la pobresa energètica, la cultura, els barris, la convivència, els desnonaments.

Sou el que millor ens defineix als socialistes, sou el nostre aparador, sou el socialisme català.

Als Ajuntaments ens hem permès de demostrar que sabem governar, que sabem pactar, que sabem llegir la realitat, que no fugim d’estudi, que sabem prioritzar.

Pactar, trobar elements en comú per resoldre els problemes de la gent.

Ja m’agradaria que tothom sabés pactar. Però per saber pactar cal saber escoltar, cal saber dialogar, cal voler pactar.

Aprofito avui per reiterar la necessitat d’un acord a Espanya que faci possible un govern de canvi.

No he entès a Podemos. Com pot ser que presentin un document amb 20 propostes i, sense esperar la resposta, diguin que s’aixequen de la taula?

Decideixen convocar una consulta per trencar. Al revés del que vàrem fer els socialistes, que vàrem convocar una consulta per acordar, i per seguir eixamplant els acords.

Exactament el que volem pel que fa a les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya, volem un referèndum per acordar, per seguir junts, un referèndum sobre la reforma de la Constitució, no un referèndum per trencar.

Tenim una gran oportunitat a Espanya. Donar resposta als problemes que la dreta no ha sabut afrontar. La crisi, la corrupció, Catalunya. N’hi ha més, és clar, però aquests són els més importants.

PSOE, Podemos i Ciudadanos tenen prou elements en comú per abordar aquests tres grans problemes, si no es produeix l’acord no és per les diferències programàtiques. És perquè no hi ha voluntat d’acord.

Y como Pablo Iglesias habló de mí. Yo también voy a hablar de Pablo.

Ayer Pablo Iglesias se refería a la perspectiva de un acuerdo entre Ada Colau y los socialistas en Barcelona. Pero creo que Pablo olvidó el principio de todo esto, olvidó dónde empezó todo: los socialistas dimos nuestro voto a la investidura de la alcaldesa de Barcelona sin pedir nada a cambio. Lo contrario de lo que está haciendo Podemos.

Quizá hemos de recordarle a Pablo Iglesias que si los socialistas hubiésemos hecho como él, el alcalde de Badalona sería Xavier García Albiol y la alcaldesa de Madrid sería Esperanza Aguirre.

Demanem a Podemos que torni a la taula de negociacions, que faci possible un acord a tres bandes, que esperi a rebre resposta als seus plantejaments abans de tancar la porta al canvi, que aprofiti una oportunitat de canvi progressista i no ofereixi una nova oportunitat a Mariano Rajoy i al PP.

Nosaltres hem fet els pactes municipals en clau local, sense supeditar-los a d’altres escenaris. Ho hem fet a Lleida, a Tarragona, a Mataró, a Terrassa, a tants i tants llocs, i recentment a Girona.

I ho seguirem fent, perquè per nosaltres no hi ha altra prioritat que la defensa dels interessos de la ciutadania.

I per això també us agraeixo aquesta trobada, perquè voleu reflexionar conjuntament com fer-ho encara millor.

Exigint el pagament del deute de la Generalitat als Ajuntaments. Uns 120 euros per habitant com a mitjana. Amb el deute de 300 milions d’euros a l’Ajuntament de Barcelona com a exemple més punyent.

Vull felicitar-vos perquè situeu la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic en el frontispici de l’acció municipal, i també pel vostre compromís com a agents de pau i de solidaritat, especialment en aquest moment de vergonya europea davant la crisi dels refugiats.

Saludo la iniciativa de constituir la Xarxa de Municipis per la Igualtat.

I ratifico el compromís del PSC en el vostre combat per la derogació de la LRSAL, per un finançament local que doni resposta a les necessitats de la gent, i per l’exigència de lleialtat institucional a la Generalitat i l’Estat.

Haurem de treballar de valent per assolir aquests objectius. I haurem de definir també com volem perfilar millor el paper dels Ajuntaments en la perspectiva de la reforma constitucional que volem impulsar.

Us desitjo força i encert en aquesta etapa municipal, us ofereixo el compromís de la direcció del partit i dels nostres grups parlamentaris i, com sempre, us dic que aquí em teniu pel que vulgueu disposar.

Moltes gràcies.


08/04/2016 - La hipocresía de los liberales españoles, como el Sr. Rivera de Ciudadanos, sobre los derechos humanos

Artículo publicado por Vicenç Navarro en la columna “Pensamiento Crítico” en el diario PÚBLICO, 8 de abril de 2016.

Este artículo hace una crítica de las declaraciones que hizo el Presidente de Ciudadanos, el Sr. Rivera, en las Cortes Españolas, donde se presentó como el gran defensor de los derechos humanos frente a Pablo Iglesias, sostenido, según él, por Venezuela, país presentado como gran violador de los derechos humanos, a la vez que tuvo un silencio ensordecedor sobre la violación de tales derechos en Honduras, realizada por un gobierno de sensibilidad liberal.​


08/04/2016 - Burning Issues: What Happened in Honduras, with Mark Weisbrot

El Profesor Navarro recomienda el visionado de este vídeo.

Para ver el vídeo tienen que acceder a este enlace.


07/04/2016 - Los dos grandes y graves problemas que tiene España

Artículo publicado por Vicenç Navarro en la columna “Dominio Público” en el diario PÚBLICO, 7 de abril de 2016.

Este artículo expande un tema que se ha tratado en ocasiones anteriores, que está adquiriendo gran importancia en este momento político del país, donde detrás de las negociaciones para formar un gobierno alternativo hay dos temas fundamentales que son de difícil reconciliación: uno es la visión de las causas de las crisis financieras y económicas, y otro la visión de lo que es España.​


06/04/2016 - Pregunta al president de la Generalitat

Gràcies, Sra. presidenta,

Sr. President,

En el debat d’investidura vostè es va comprometre a mantenir les institucions catalanes en el marc de la llei.

Els serveis jurídics de la cambra ja han dit que la moció presentada per la CUP no s’hauria d’admetre a tràmit degut i cito literalment: “a l’obligació que tenen tots els poders públics de complir les sentències del tribunal constitucional”. Figura a l’acta de la reunió de la Mesa del Parlament tinguda el 29 de març.

De fet, la Mesa va admetre a tràmit la moció de forma ben peculiar, de forma condicionada. La Mesa va condicionar l’admissió a tràmit de la proposta a una modificació del seu contingut. Ahir vàrem conèixer l’acord al que han arribat la CUP i Junts pel Sí que, he de dir-li, segueix presentant els mateixos defectes.

Vull recordar-li, senyor president, l’informe del lletrat major de la cambra signat el 15 de desembre passat que diu literalment: “Els efectes de la Sentència del Tribunal Constitucional i la seva obligació de compliment sí que afectarien la tramitació i adopció de resolucions o actes parlamentaris de naturalesa anàloga a la resolució declarada inconstitucional i nul·la o de contingut molt coincident o molt semblant, especialment d’aquelles que insisteixin a concretar el projecte polític que expressa la resolució 1/X1 prescindint de la reforma constitucional”.

La moció de la CUP, fins i tot incorporant-hi les esmenes de Junts pel Sí és de naturalesa anàloga, de contingut molt coincident o molt semblant i insisteix a concretar el projecte polític de la resolució 1/XI.

Diu, per posar només un exemple, i cito literalment: “el Parlament reitera els objectius continguts en la declaració 1/XI del 9N”.

Sr. president, creu sincerament que si el Parlament aprova aquesta moció podrà seguir dient que estem respectant la legalitat?

**************************

Sr. president,

Una majoria parlamentària per àmplia que sigui no té dret a situar el Parlament de Catalunya fora de la legalitat. El Parlament de Catalunya representa el conjunt de la ciutadania i, precisament per això, no pot en cap cas desconèixer ni vulnerar la legalitat. El Parlament pot instar a la modificació de les lleis de les que deriva la seva legitimitat, Constitució i Estatut, però no pot vulnerar-les, com tampoc no pot, vulnerar o desconèixer les sentències del Tribunal Constitucional.

Li prego que no posi en risc les nostres institucions, li prego que no malmeti el nostre autogovern. Encara hi som a temps