12/04/2012 - Quan l’angoixa entra
Vivim temps convulsos i regressius. Els nostres drets van enrere, l’economia ni ho sabem, els salaris disminueixen, la por creix, juntament amb els beneficis d’uns quants. Són temps d’angoixa, d’incerteses i, alhora, de reptes personals, de construcció de felicitat pel present i pel futur.
La gent pateix, patim, situacions injustes i mirem amb por el futur però necessitem creure que tot anirà a millor malgrat els nostres governants donen pals de cec, malgrat es dediquen a acontentar els mercats sigui per sobre dels nostres drets consolidats o del nostre benestar.
Vivim temps de ràbia i indignació, un ràbia que hem de saber conduir, una indignació que hem de mostrar. La vaga general va marcar una gran mobilització social als carrers de Catalunya, i de tot l’estat. Una mobilització que s’ha de mantenir, seguir i mostrar, només mostrant la nostra força comuna com a classe treballadora podrem aconseguir aturar la regressió social i econòmica a que ens volen sotmetre. questa gran participació els ha molestat i no ens ho volen permetre, ara volen castigar també la resistència passiva i no es van arrugar per repartir el que calgués hi haguessin famílies, gent gran o menors en les manifestacions. No volen que cridem el què pensem, no volen que mostrem la indignació que tenim, ens volen en silenci, amb por i sense força.
Tenim reptes per davant i un d’ells és la construcció de la pròpia felicitat i això només serà possible si prenem consciència i lluitem pel que volem, necessitem i tenim, és qüestió de coherència personal. La lluita política no és una cosa d’uns quants a les institucions, totes i tots fem política, el nostre silenci simplement atorga poder als qui la volen fer per nosaltres.
28/02/2012 - Sota terra, una eina potent de socialització des de TV3
18/01/2012 - Entrevistes a Catalunya Ràdio i al programa Divendres de TV3
17/06/2011 - La retallada més inhumana i arrogant
15/05/2011 - 15 de maig, dia internacional de les famílies
Nacions Unides va instituir el 15 de maig com a dia internacional de les famílies. Cal recordar en aquest dia la necessitat del reconeixement de la diversitat familiar. Les tipologies familiars són diverses i encara social, i institucionalment, aquesta diversitat no és reconeguda o prou reconeguda.
A nivell internacional no cal ni dir que en molts països dits integristes (ja siguin cristians, musulmans o jueus) la tipologia familiar predominant, dita "la normal" és la promocionada, potenciada, protegida i únicament reconeguda. A Catalunya, estem patint 
una recessió a nivell conceptual. (al País Valencià ja ni en parlo!) Hem passat de celebrar el dia de les famílies a la família, hem passat de fer polítiques familiars des d'una secretaria de Govern a tenir una secretaria de familia. Se singularitza i, per tant, es nega la diversitat.
És un tema ideològic, res a veure amb l'economia a l'hora de parlar de retallades. Simplement, espero i desitjo que les línies encetades per l'anterior Govern en aquesta matèria es respectin i es mantinguin. També que les retallades ideològiques, que no econòmiques, en aquesta època de crisi no afectin a les famílies que són els nuclis afectats directament per la crisi económica. D'entrada, algunes polítiques importants com les polítiques dl ltemps ja han desaparegut de les prioritats polítiques.
Tot i així desitijo un bon dia de les famílies a totes, totes, les famílies en tota la seva diversitat!
06/05/2011 - L'altra cara de la veritat
Manllevo el títol a la novel·la de Donna Leon que tot just he acabat de llegir. En la mateixa, el comisari Brunetti es troba immers en un cas amb moltes connexions, inclosa la personal, i ens mostra com la màfia és present a tots els estaments a Venècia, Itàlia i al món. Ens mostra, també, com n'és de manipulable la veritat en alguns contextos.
I aquí, sense màfia catalana però amb alguns comportaments mafiosos, esdevenen unes eleccions municipals que cal seguir amb lupa pel que fa a propostes i realitats.
CiU al Govern de la Generalitat està governant com si res hagués passat, han fet un plec en el temps, com si tornessim al 2003 i tot tornés a ser el seu mas (Mas?).Tornen enrera, desfan polítiques impulsades, desobeeixen lleis aprovades... però tenen un aliat implacable: la falsedat o, sense tanta contundència, amaguen la pròpia insolvència gestora sota atacs furibunds al Govern anterior, a qui només reconeixen errors. És aquesta la veritat del que passa?
Ahir mateix el Conseller Cleries va trobar una capsa màgica que li permet amagar la seva nefasta gestió i les seves retallades en polítiques bàsiques. Segons diu va trobar 30.000 expedients (amagats sota l'estora, suposso) sense resoldre de persones beneficiàries de la llei de dependència. Ha aconsseguit amb això diversos objectius:
-
Allunya del seu front els atacs a la no resolució del seu departament
-
Culpabilitza d'altres de la seva mala gestió
-
Amaga les retallades que s'estan aplicant
-
També amaga tots els compromisos que ell exigia al govern anterior i ara, aquests si, han quedat sota l'estora
També ahir el Conseller Puig presentava un novedossíssim Pla de seguretat i atenció a les víctimes de violència masclista i domèstica. El primer que Puig va fer quan va arribar al Govern va ser cesar el Programa, ara “recupera” un pla que diu interdepartamental i estable i ajunta tots els col·lectius “més febles”: dones, gent gran.
Aconsegueix també diferents objectius:
-
Amagar allò que funcionava i l'actual Govern ha desactivat: el Programa de seguretat contra la Violència masclista, el protocol contra els maltractaments a la gent gran (consensuat i reclamat abastament!!!) o el protocol interdepartamental d,atencio i acces als recursos a les persones q exerceixen la prostitucio, especialment a les dones victimes d,explotacio sexual per posar alguns exemples
-
Acallar les veus que l'atacaven per inactivar polítiques que funcionaven i empoderaven les dones en situació de violència
-
Atacar de nou l'anterior Govern per amagar la seva mala gestió
A banda d'incomplir les recomanacions internacionals d'actuació en casos de violència masclista i la Llei, àmpliament consensuada socialment i també al Parlament, dels Drets de les Dones per l'eradicació de la Violència Masclista.
El llistat podría ser molt llarg però aquests són dos clars exemples de com les veritats s'amaguen i es manipulen, de com es vene fal·làcies per veritats i com s'utilitzen tots els mitjans possibles per intoxicar la realitat i amagar la incompetència.
Ahir ja m'ho deia un amic meu (oi Lluís?): “Augmenten els sous del personal eventual, no posen un nou director de l'oficina antifrau, retallen en sanitat i ensenyament, ... el canvi Carme el canvi, és amb l'únic que no han enganyat, amb l'eslogan ja ens ho deien clar arriba el canvi, canvi d'opinió, canvi de sous,canvi de criteri en el cas Palau, ...”
19/03/2011 - Retalla que retallaràs
Des que fa dos mesos CiU va entrar al Govern no he sentit gaires bones notícies, en tot cas no he sentit res en positiu (per cert, un enganyós però bonic lema que fan servir per les eleccions municipals). Totes les retallades afecten directament a drets i allò que pot semblar un tema econòmic acaba sent ideològic, això si, ben camuflat.
Analitzem les polítiques de dones i la feina feta que, a hores d'ara, no comportava una despesa i si un servei important.
Un exemple és el Pla Estratègic de Gestió i Usos dels Temps de la Vida Qúotidiana 2008-2018. Aquesta era una estratègia consensuada, un treball d'orfebreria social i política que havia creat espais de participació en els que entitats, persones, agents socials i administracions consensuaven un model polític i social que tingués en compte els temps diversos de les persones i les necessittats derivades. Hi havia molta imaginació i es tractava no tant de fer grans inversions (evidentment calen!) sinò de tenir en compte aquest factor central de les nostres vides en el desenvolupament de les polítiques públiques. Doncs bé, s'han tancat els serveis tècnics i no és una prioritat política pel nou Govern.
L'aturada de l'aplicació de la Llei de dependència és un altre tema improtants, tenint en compte que les feines de cura de les persones són , a més, bàsicament desenvolupades per dones és una retallada doblement discriminatoria un cop més.
Les retallades són, moltes vegades, necessàries, però també són, en molts altres casos, excuses de mal pagador. En èpoques de crisi cal que els polítiques de dones i les polítiques socials siguin més accentuades que mai. Cal estar al costat de la gent, de la ciutadania i les seves necessitats i no fer pagar la crisi a la gent de sempre amb retallades que no venen al cas. Aquests són només dos exemples de com CiU aprofita el Govern per a tirar enrera drets socials llargament reivindicats per la gent del nostre país.
Les dones hem estat invisibles, silenciades, amagades pel genèric. Com és que ara qui ha de liderar les polítiques de dones fa servir aquest argument? simplement econòmic Doncs perquè passats 100 dies no tenen absolutament cap proposta i si moltes ganes de tirar enrere.
Retalla que retallaras van retallant promesses electorals. Retalla que retallaràs només eneficien uns quants.
24/02/2011 - A Barcelona, més polítiques socials. (Contra la injustícia de les retallades del PSOE i CiU)
21/10/2010 - Capacitat d'innovació política
M'acaba d'arribar un teletip que diu:
"El candidat de CiU a la Presidència de la Generalitat, Artur Mas, s'ha compromès aquest dijous a promoure un Pacte Nacional per la Infància si governa, i ha apostat per crear una línia d'ajuts per a famílies que no optin per llars d'infants de titularitat pública. A més, ha assegurat que un futur executiu de CiU incrementaria els ajuts a les famílies amb nens petits sempre i quan hi haguessin recursos suficients per fer-ho"
Bé no sé en quin planeta viu aquest candidat però fa pocs mesos s'ha aprovat una lllei dels drets i oportunitats de la infància que dissenya un escenari en què dota de drets i recursos la infància de forma subjectiva, més enllàdel nucli familiar, com a part de la nostra societat. La pregunta seria: un pacte? perquè? mper no haver de complir la llei?
En segon lloc, s'han creat 30.000 places públiques d'Escola Bressol en els darrers 7 anys, un salt qualitatiu important. Evidentment l'àmbit privat té i ha de tenir el seu lloc i també hem de dotar d'ajuts a les famílies que hop necessiten però s'ha de seguir apostant per la creació de places públiques que garanteixin l'accés. hem de millorar els ajuts en la línia de coherència política i de cohesió social que ja s'ha marcat i no fent propostes de liberalització de segons quins sectors i populistes.
En tercer lloc, comprometre's a augmentar els ajuts sempre i quan hi ahgi recursos és no comprometre's a res i més tenint en comtpe el discurs que CiU fa sobre la catàstrofe econòmica de la Generalitat.
En fi, no tot s'hi val i més quan es parla de "canvi" (quin canvi?). el canvi es va iniciar fa 7 anys, un canvi de te`ndències, unes noves polítiques `públiques, una inversió elevada en polítiques socials... quin és el canvi que volen? En tot casa el compromís és mínim tal i com es demostra en aquestes declaracions, que jutjareu vosaltres (i poder la història). Diu el candidat Mas:
'Volem incrementar els ajuts a les famílies amb criatures i volem millorar a l'ajut a les famílies amb nens amb algun grau de discapacitat, però també sabem que no és segur que ho puguem fer, perquè dependrà de com evolucionin els recursos'
Espectacular!
07/10/2010 - 6è Congrés de la Gent Gran
Avui hem celebrat la sessió de cloenda del 6è congrés de la Gent Gran. Ho hem fet al Citilab, a la ciutat de Cornellà.
Han participat 300 persones delegades que havien estat elegides a les sessions participatives fetes arreu del territori.
El procés congressual ha estat un exemple de participació i aprofundiment democràtic. Ha estat un procés ampli on s'ha escoltat tohom i s'han recollit totes les propostes que les delegades i delegats han convertit en esmenes. També s'han fet trobades de debat amb altres consells de participació: Consell Nacional de Dones de Catalunya, Consell de Joventut, Consell del PRODEP, Taula d'Immigració i Ciutadania, Consell LGTB... que han estat molt enriquidores.
El procés ha estat llarg, un any, i intens. ambàmplia participació, grups de treball molt actius, gran implicació de les entitats i... sobretot del Consell de la Gent Gran.
Ara les ponències i conclussions, així com el manifest ens planteja grans reptes polítics i socials a les diferents institucions polítiques però de forma central a la Generalitat que hem de donar resposta.
Ha parlat la gent gran no hem parlat de gent gran i la gent gran s'ha situat al centre del debat i ha reclamat aquest dret, deixar de ser un col·lectiu (21% de la població) excèntric i que es tinguin en compte les seves aportacions, demandes i necessitats. Han proclamat: "som al centre i volem que se'ns reconegui"
I ara els agraïments: l'executiva del Consell de la Gent gran en particular i en general les persones membres del Consell. A les persones de l'Oficina de Gent Gran Activa que han fet possible (la Carme, l'Esteve,el Josep, La Laia, la Gemma), a les tècniques que han coordinat la participació i els darrers debats (La Coia, l'Ester, la Mercè, la Zaida...) i els departaments implicat,e el Citilab i l'Ajuntament de Cornellà que han fet possible que tot surti bé avui.
La gent gran és diversa i vol que se la reconegui diversa, ens han plantejat des de l'experiència vital els reptes de futur pels propers anys, es tracta d'agafar el testimoni i donar compliment tal i com s'ha fet aquests darrers 4 anys amb les conclussions del 5è Congrés.
Gràcies i felicitats!
08/09/2010 - Un gran pas endavant
Un bloc sol comentar notícies d'actualitat de forma immediata, per problemes informàtics però també per possibilitar la reflexió i les reaccions no ho he fet així.
Ahir el Govern de la Generalitat va aprovar el Decret de creació d' un fons per cobrir l’impagament de pensions i prestacions alimentàries o compensatòries. Aquest era un compromís de Govern, de legislatura, de partit, polític i, també personal.
Aquest decret dóna compliment a la llei de suport a les famílies i la llei dels drets de les dones per l'eradicació de la violència masclista. És un pas endavant importantíssim per ajudar a superar la precarietat sobrevinguda de les famílies que se separen i perseguir un delicte com és l'impagament de pensions.
El compromís era clar, el camí llarg i esgotador. Hem hagut de negociar amb l'Estat de forma intensa però també donar resposta a allò que les diferents associacions ens reclamaven i fer-ho de forma sostenible per a l'economia, valenta en la creació de més benestar i decidida amb les persones deutores.
Crec, francament, que aquest decret, junt amb altres com el de creació del títol de família monoparental ha estat un gran repte, un encert i una satisfacció.
Les crítiques que he pogut llegir (que no corresponen a les entitats) no m'han amargat el dolç, crec que són fruit de l'enveja política i de l'electoralisme. Ara però , ja no es pot tirar enrera, un dret més consolidat, un pas més en la construcció nacional!
Ahir també es va aprovar el Projecte de llei per una nova ciutadania i per la igualtat efectiva entre dones i homes. Aquest projecte aprovat pel Govern ja no es podrà aprovar pel Parlament en aquest periode de sessions però és una llei bàsica que ens cal a un país democràtic i amb vocació d'Estat.
La independència es guanya, la independència es construeix i aquests avenços no són petites pases sinó grans salts endavant que cal desenvolupar i consolidar.
07/09/2010 - “Primeros efectos de la reforma laboral.”
Los datos del mercado de trabajo de este mes de agosto, después de un mes de estar en vigor la reforma laboral en forma de decreto-ley, nos dan la razón a los que nos opusimos a esta reforma y confirman, que ni va servir para crear empleo ni para disminuir la temporalidad.
Todo lo contrario. Se han registrado 61.083 parados más. Solo el 6’6% de los contratos firmados el pasado mes de agosto fueron indefinidos. Para encontrar un cifra más baja habría que remontarse al 1998. El contrato de “fomento a la contratación indefinida” o mejor dicho contrato fijo con despido más barato, contrato que según el PSOE iba a resolver la dualidad de nuestro mercado de trabajo, se está convirtiendo en una figura contractual residual. Solo el 8’63% de los contratos indefinidos respondían a esta categoría.
Por otra parte, desde la aprobación del decreto, los despidos objetivos individuales, los más baratos, se han incrementado un 20% y diferentes analistas alertan de que muchas empresas están a la espera de la aprobación definitiva de la ley de reforma laboral para presentar nuevos eres.
Los efectos de esta reforma son y van a ser devastadores. Con ella, El PSOE solo habrá conseguido abaratar el despido, reducir costes laborales y hacer más vulnerable el empleo fijo.
Motivos suficientes para una huelga general.
05/01/2010 - Inclusió social a Barcelona: drets de ciutadania i xarxes d'intercanvi solidari
12/11/2009 - II jornada contra el tràfic de persones amb finalitat dexplotació sexual
El tràfic de persones és delicte. S’ha de perseguir amb contundència i tenir recursos per fer-ho. El codi penal com a recurs legislatiu també ens hem anat dotant d’altres recursos governamentals per perseguir aquest delicte.
Cal avocar esforços, ser conscients de la gravetat i la complexitat de la situació així com dels canvis que ha patit en els darrers anys. No estem parlant del mateix tipus d’organitzacions mafioses i de la mateixa mobilitat ni del mateix impacte econòmic que fa deu anys.
Cal actuar amb força contra l’explotació sexual, contra l’explotador i donar suport a les víctimes que esdevenen part per múltiples factors: Engany, pobresa, segrest, amenaces...
Cal deslligar tràfic amb finalitat d’explotació sexual, de prostitució voluntària, del treball sexual exercit de forma voluntària per les dones i els homes que el porten a terme. És un fenomen que no es pot simplificar i aquesta és una de les premisses clares en l’acció d’aquest Govern:
- No simplificar la complexitat del fenomen de la prostitució
- No confondre allò que és delicte (tràfic de persones per a l’explotació sexual) amb allò que és voluntari (treball sexual)
Des d’aquesta postura, que jo crec responsable, hem de reforçar estratègies per fer front al tràfic de persones. Aquesta estratègia ha de ser coincident entre l’Administració i la societat civil però també amb el conjunt de la ciutadania.
Tràfic de persones és delicte. Calen recursos policials i contundència judicial, però cal deslligar les víctimes d’aquesta contundència, és a dir, no hi ha prou amb l’actuació policial i judicial per fer efectiva la lluita contra el tràfic de persones per a l’explotació sexual tot i que són elements fonamentals. Cal una segona fase on es porti a terme una atenció social integral per a aquestes dones (bàsicament, però també, homes i menors). La llei 572008 dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista contempla una xarxa de recursos per l’abordatge de la violència masclista així com protocols de coordinació per a aquest abordatge que s’estan desenvolupant, i volem una especial atenció a aquestes situacions.
La llei ens ha dotat de recursos que s’estan desenvolupant i s’està actuant pel que fa al tràfic i l’explotació sexual de forma especial en matèria de seguretat, que és també, una garantia per les persones traficades, i ens cal aquesta segona fase en el procés i ja s’està impulsant un protocol específic que ha de poder donar resposta i clarificar els canvis i les diferents actuacions.
No es pot confondre, com deia anteriorment, tràfic de persones amb prostitució voluntària, en tot cas parlem d’explotació sexual. La situació de precarietat de moltes persones (majoritariament dones) que es dediquen al treball sexual, així com la irregularitat de la seva situació legal, no ajuden moltes vegades en l’aclariment d’aquesta diferenciació i no parlo des de la doble moral sinó de les dificultats afegides en la persecució del tràfic de persones.
L’esclat del conflicte en la convivència ciutadana així com la manca de control administratiu d’espais on s’exerceix la prostitució tampoc ajuda a la clarificació.
A tall de resum l’acció del govern de la Generalitat es fonamenta en quatre punts:
- Tràfic i explotació sexual tenen caràcter delictiu que cal abordar amb contundència i des de la coordinació de l’àmbit judicial i policial, endurint si cal les penes contra els traficants i explotadors.
- Les víctimes de tràfic i explotació sexual han de ser excloses d’aquesta persecució i se’ls ha de garantir els recursos de seguretat i inserció necessaris.
- Cal deslligar el fet delictiu que representa el tràfic en fins d’explotació sexual de l’exercici voluntari de la prostitució.
- Cal la complicitat social amb les institucions i establir estratègies de confluència que ens permetin un treball coordinat amb les associacions que tenen les dones en situació de prostitució per tal d’anar resituant les problemàtiques i portar a terme una acció efectiva contra el tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual garantint la seguretat i la qualitat de vida de les persones traficades.
És la voluntat i el compromís del Govern de la Generalitat.
13/02/2009 - We are all Socialists now
La revista Newskeek surt aquesta setmana amb una portada sorprenent: “We are all Socialists now” (“Ara tots som socialistes”). Encara que el governador del Banc d’Espanya sembla no haver-se’n enterat, ha passat l’?ca de la petulàia doctrinàa dels neoliberals. Fan uns anys, el senyor Tietmeyer, el governador del Bundesbank, va fer a Davos una intervenci????lt sonada, en la que venia a declarar el final de la pol?ca i el triomf definitiu dels mercats: “Els mercats seran els gendarmes dels poders pol?cs“, va dir. I afeg?per si algàl’havia ent? que el marge d’actuaci????ls governs es restringiria progressivament, perqu?els pol?cs estan sota el control dels mercats“.
El mercat, segons el dogma aleshores dominant (no sols a Davos, sin????reu) ho controlaria tot i impediria que els pol?cs f?in bestieses. Les frases de Tietmeyer me les recordava aquests mat?strong>Josep Borrell en el Parlament europeu. Jo en conservava una vaga mem????, per????s he trobat a la Xarxa (Internet t?quest aventatge: les coses que diuen les persones pàues queden registrades i a l’abast de tothom).
La crisi estàervint per desfer ràdament la prepot?ia del neoliberalisme. Els seus partidaris, de moment, es dissimulen en el paisatge, esperant temps millor: aparentment, els “Chicago Boys” han desaparegut. Per????sten els resultats dels seus anys d’hegemonia. Ens han deixat un bon regal.
